diumenge, 30 de desembre del 2007

Feliç 2008


Des de Festa Avant! vos desitgem un Feliç any 2008 .
El "8" de la foto és Luis Jr.

divendres, 28 de desembre del 2007

Pareguts raonables

L'últim paregut de l'any.
L'escriptor català Quim Monzó anava a Boston a un Bar anomenat Cheers, interpretant a George Wendt, més conegut per Norm.

dimecres, 26 de desembre del 2007

Sabies que ...?


hi ha un Sorolla a poquets kilómetres? Es troba a La Canyada de Biar, a l'Esglesia Parroquial.
Representa a Sant Lluís Rei de França (Lluís IX), restaurat al 1.991 per la experta mà de D. Ángel Barros Montero.

dimarts, 18 de desembre del 2007

Festa Avant! vos desitja Bon Nadal


La primera marxa de FA editada


La marxa cristiana "Ignacio, Capità Zuau" ha segut editada per Omnes Bands, que presentne la millor colecció de partitures per a banda dins de les festes de moros i cristians.

Per a mosatos és tot un orgull.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Ja pots votar per les 7 meravelles bocairentines

Després de fer una selecció i considerant a "Meravella" com obra feta per l´home, publiquem les finalistes per a triar les "7 meravelles bocairentines".
Pots votar a més d'una opció.
Gràcies per col·laborar.

Torna Soltage

Solatge va naixer a principis dels anys 1990. El formaven Vicent Reig (veu i guitarra), Alfons Vanyó (veu), Luis Silvestre (guitarra), Txela (veu) i Fermín (lletres). Quasi tots nascuts al 1975. De les últimes quintes de mili i l’única en desfilar en graneres sense banda de música per que com dien “l’Ajuntament no mos paga res”, per aquest motiu van traure la megafonia de Radio Bocairent, el inolvidable R5 blanc, una quinta diferent. Era costum que cada quintà traguera una cançó i la publicara en panfletets, pot ser que esta fora la primera versió de Soltage on la cançó “Highway to hell” de AC CD es convertia en “La Quinta d’enguany” on la lletra no te desperdici.

D’aquesta formació original no més es conserven una grabació del 24 de setembre de 1993 durant una acampada a la Serra i que forma el seu primer i únic (fins ara) disc anomenat “Meua casa talaia”. Cançons com la mateixa “Meua casa Talia” (Sweet home Alabama), “Més que vaja a dit” (El rey), “La ley alrevés”, “A Palomar” (A galopar), “Gusiluz” (Como tú), “L’empordà”, etc, defineixen el seu particular estil: versions amb lletres hiròniques referides a vivències locals i personals.

Estudis, faena, canvis de vida van silenciar este grup durant 14 anys. Unicament les bodes fan resurgir la màgia, regalant cançons als amics.

Soltage torna amb dos dels seus membres fundadors a l’escenari: Txela i Vicent comptant amb nous músics com Sixt al baix, Julio a la guitarra, Pau a la bateria i Ivan al Saxo. També col·laboren antics membres com Fermin en lletres i Luis al disseny del cartell i samarretes.

Solatge, desconeguts per a molts i reconeguts per als seus s’enfronten al temps, al públic, i sobretot, a ells mateixos.

Podeu vore un assaig a: http://www.youtube.com/watch?v=ITfAPL_H1YM

dilluns, 3 de desembre del 2007

Lesson 2

The Mother who goes!
La mare que va!

And the father who comes back!
I el pare que ve!

Take care, don´t scald.
Tin cuidao no t'escaldes.

It rains a little bit, but although it rains a little, it rains enough.
Plou poc, però pa lo poc que plou, plou prou.

Throws more a count´s hair...
Tira més un pel de figa...