dimarts, 28 de desembre del 2010
Al 2012, 5 contra 5
Un grup de festers de diferents filaes de Bocairent estan definint el que serà la dècima filà de Bocairent. La actual estrucutura de nou filaes ha estat constant des de la creació de l'última,fa ara més de cent anys: la filà de Espanyoletos. La nova filà formarà part del bàndol moro i compartirà festes de Ciri i Panellet amb els Espanyoletos. Els estatuts de la Junta de Festes contemplen la possibilitat de creació de noves filaes, i que segons els promotors d'aqueta nova filà, està facilitant més d'el que pensaven les gestions i burocràcia. La nova filà s'anomenarà "Filà Bekir", fent referència a la tribu musulmana que va poblar aquesta vila durant el domini islàmic.
dimecres, 22 de desembre del 2010
Felicitació de Nadal "SI al canvi de dades"
Bocairent, 25 de desembre de 2037.
Un net, després de dinar i amb les “estrenes” a la butxaca li pregunta al seu avi:
-Iaio, perquè celebrem hui el Nadal?
El iaio li respon amb un poc de sorna:
-Perquè hui 25 de desembre celebrem el natalici del Jesuset.
I el seu net molt digne li va dir:
- Iaio, enguany tampoc podré vindre a Festes de Sant Blai, cau en dimecres (3 de febrer de 2038) i els pares treballen i no podrem besar la reliquia junts ...
El iaio no va respondre; va tancar els ulls, va baixar el cap i amb tristesa va deixar esgolar unes llàgrimes per les seues parpelles ...
P.D.- Bon Nadal i molta salut i CONEIXEMENT per al 2011.
Felicitació de Nadal "no al canvi de dades"
A continuació una felicitació nadalenca que va per ahí:
Bocairent, 25 de desembre de 2037.
Un net, després de dinar i amb les “estrenes” a la butxaca li pregunta al seu avi:
-Iaio, perquè celebrem hui el Nadal?
El iaio li respon amb un poc de sorna:
-Perquè hui 25 de desembre celebrem el natalici del Jesuset.
I el seu net molt digne li torna a preguntar:
-I si el 25 de desembre és Nadal perquè a les festes de l’any que ve Sant Blai no és el dia 3 de febrer?
El iaio no va respondre; va tancar els ulls, va baixar el cap i amb tristesa va deixar esgolar unes llàgrimes per les seues parpelles ...
P.D.- Bon Nadal i molta salut i CONEIXEMENT per al 2011.
diumenge, 19 de desembre del 2010
I que diu l'UNDEF?
"Nos gustaría saber cual es la postura de la UNDEF ante el peligro de los festeros de quedarse sin poder realizar el acto de los Alardos (disparos de arcabuz y mosquete) ante la nueva legislación, gracias."
A vore si ens demostren que l'UNDEF serveix per a algo. Seguirem informant.
Luis SB
divendres, 17 de desembre del 2010
¿El disparar se va a acabar?
dijous, 16 de desembre del 2010
Referendum?
dilluns, 29 de novembre del 2010
Normes d'identitat suaves
Enquesta tancada
dimecres, 24 de novembre del 2010
L'home de la manta està trist
dilluns, 8 de novembre del 2010
dimecres, 27 d’octubre del 2010
El Abanico
El darrer 21 d'octubre van emitir el programa "Un país para comérselo", on van ixir pobles de la provincia d'Alacant. El més curiós és el pasdoble que van possar al inici del programa: "El abanico", gran pasdoble fester.
Ací el podeu vore.
dijous, 21 d’octubre del 2010
Nova enquesta
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Festes entre setmana II
dimarts, 19 d’octubre del 2010
Festes entre setmana ...
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Aumenta la comunitat de l'anell
Des d'este blog felicitem al nou matrimoni.
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Paco, ambaixador de Bocairent
Ahir vaig asistir al "Foro innovem junts 2010" celebrat al Centre de Turisme de Dénia. Es va parlar de la gestió del territori, relació de la empresa i el territor, etc. Per finalitzar tres cuiners van fer una genial demostració de com fer cuina amb productes de la terra. Jordi Garrido de Xàtiva (Restaurant Portal Fosc), Rafael Soler de Dénia (Restaurante Joel) i Paco Morales de Córdova, cuiner del Hotel Ferrero de Bocairent. Paco ha treballat per tota Espanya i part del estranger. Va comentar que es va quedar sorprés de la qualitat dels productes d'ací i que obté la materia prima dels seus plats en Bocairent i al voltants. Va nomenar unes quantes vegades el nostre poble. Al finalitzar, em vaig presentar, un xic majo.
dimarts, 28 de setembre del 2010
dissabte, 25 de setembre del 2010
Llum verda al Referendum Fester
divendres, 24 de setembre del 2010
Assemblees de la Junta de Festes
dimecres, 15 de setembre del 2010
Canvi de dades a festes, la fórmula de Calp
dimecres, 8 de setembre del 2010
dilluns, 6 de setembre del 2010
Ambaixada de la risa a Dénia
dimecres, 18 d’agost del 2010
Festes a Dénia 2010
Després de llevar-li la pols al blog, tornem a la càrrega.
Facebook, no podras en mosatros!
La presència bocairentina a les festes de moros i cristians a Dénia va ser constant. Tant al desfile infantil, a l'Entrà i la disparà. També vam vore a bocairentins com a públic.
Enguany, 30 anys fent moros i el carrer Marqués de Campo pot ser siga dels carrers més bonicos per a desfilar. En quant al públic? Milers de persones aplaudint i disfrutant.
Foto: Manolo González: fotovela.com
dimecres, 23 de juny del 2010
Destino Bocairent
dimarts, 1 de juny del 2010
divendres, 28 de maig del 2010
dimarts, 18 de maig del 2010
Qué venen els carlins!
El nostre assossiat Ignacio, com es pot vore al video, va formar part de la Fira Modernista de Terrasa on es va representar una batalla dins de les guerres carlines. Festa avant, sempre per davant!
dimarts, 11 de maig del 2010
La crò - nika del panellet dels Contrabandistes
Aquesta és l’acta d’avuí, dia 8 de Maig,
mentre que al maset estem de soparet!!
Ací les suaves presents estem fent plans per al mig any i també pal panellet!!
Soles s’hem quedat per què la resta ens ha abandonat!!
A Tati al movil li hem tocat però no ens ha contestat...
Quatre missatges li hem enviat però senyals de vida no ens ha donat!!
Des de que és suavo a ningun panellet ha vingut,
per això tots els punts ha perdut!!
A Fermín l’hem invocat amb una imatge sense trellat!!! (això ja s’explicarà...).
Ignacio tampoc te masa tresillat
perque ha Terrasa se n’ha anat
i per uns altres suavos ens ha canviat!!
Els cantons tampoc han aparegut i no sabem per què ha sigut.
Carlos estava cansat perque desde la berbena del Barrio les energies no ha recuperat!!
I els altres dos a València s’han quedat!!
Quico tampoc té perdó de Deu per que ha aparegut a la una menos deu;
no és la primera vegada que ens ha fallat perque a altres actes tampoc ha anat!!
Vicent, amb la seua filosofía que ens arregla la vida també ens ha abandonat
i amb uns altres a sopar se n’ha anat.
Molta porra, molta porra però al maset ningú s’asoma!!!
Al banderí rodetes li haurem de possar perque si de vosaltres ens hem de fiar,
ixe dia ni Luís apareixerà!!
Mer i Masahira perdonades estan perque des de Dublín i Barcelona no han pogut arribar,
esperem que estiguen molt be i les veiem al panellet.
Però “harina de otro costal” son Aida i Mamen,
que les dos estan a Bocairent
i pel maset no les veem!!
Fins ací la crònica d’avuí que l’hem feta sense molt de sentit,
per a que vejau que encara que no estigau presents, de vosaltres se’n recordem...
Ací ens acomiadem, entre rialles i carxofes...
un salud vos enviem i esperem que al nostre panellet no falteu!!!
(Lledó, Lidia, Raquel i Mónica)
diumenge, 2 de maig del 2010
Sant Jorclick
dimarts, 27 d’abril del 2010
Dos suavos i un destí, Santiago (primera part)
Iniciamos la aventura como digo en León, el día 2 de Abril. El aeropuerto de León es una maqueta comparado con el de Valencia. Para que os hagáis una idea sólo tiene una pista de despegue y aterrizaje y un solo hangar, una sola cinta para recoger las maletas, un solo lavabo de chicos y otro de chicas…. Nos alojamos en León esa noche, saciando el hambre en el bar de Conchín, en el casco histórico, que nos contó sus peripecias vividas en Quart de Poblet (Valencia) durante sus años de residencia allí. Así es que, habiendo disfrutado realmente poco de la ambientada noche leonesa, salimos en tren prácticamente sin dormir, de madrugada hacia Ponferrada. En Ponferrada y todavía de noche, comenzamos a caminar.
ETAPA 1: Ponferrada – Villafranca del Bierzo. Como no podía ser de otra manera nos encontramos con un tiempo lluvioso, lo que obligó a tirar mano de los chubasqueros. Para ser sinceros la pinta que teníamos transformados en hombres-condón daba para muchos comentarios jocosos pero lo importante era guarecerse de la lluvia que caía con intensidad. Pero nada de arredrarse, puesto que a mitad de jornada en nuestra clásica parada a almorzar el sol hizo su aparición y ya no dejó de acompañarnos en los días de marcha restantes hasta Compostela. Todo un lujo, viendo en nuestra posterior etapa la nieve caída recientemente.
Este primer día, conocimos a bastantes peregrinos con los que llegamos a finalizar el Camino juntos en Compostela. Os haré una breve mención de cada uno de ellos:
Damián: Este joven colombiano fue nuestra referencia a la hora de caminar durante toda la aventura. Cocinero en un restaurante de lujo en las Rozas (Madrid). El artista cargaba con una mochila de 11-12 kilos, misma carga que llevábamos nosotros. Y su paso era…., meteórico!!! De una estatura media pero fuerte como una roca, nos contó que el primer día recorrió ¡44 kilómetros! Un figura total. Nos dijo que su secreto era desayunar fuerte, sobre todo a base de Cola-Cao, almorzar un buen bocata y después hidratarse con agua a lo bestia. Además no parar a comer e ir tirando de chocolates, frutos secos, plátanos y fruta y algún Ibuprofeno que otro. Su paso fue nuestra guía para nosotros, de tal manera que aplicamos su técnica todo el Camino, y a fe que nos sirvió para poder anticipar 2 etapas nuestra llegada a Santiago.
Sisco: Sisco es un chico catalán de Lleida. Tiene un comercio y estaba completando el Camino que inició en Roncesvalles en 2007. En aquella ocasión estuvo 14 días y ahora completaba con otra semana más, para llegar a Compostela. Sisco medirá en torno a 1’85 de estatura y pesa 150 kilos. Es decir la antítesis a Damián. Su manera de caminar era muy pausada debido a su peso y llegaba siempre a los finales de etapa con 4 horas de diferencia sobre nosotros……, pero ¡llegaba! Increíblemente llegaba el tío. En una ocasión que el chaval iba muy reventado de caminar le preguntamos: ¿Qué Sisco?, ¿Te ha costado mucho llegar?, a lo que él nos respondió “Que va, no mucho,…10 euros”. El tío cachondo!!, viendo que se le echaba la noche encima y que no llegaría al albergue, llamó un taxi y listo. Esa noche no pudimos parar de reírnos con Sisco. Que además para mas señas es “Graller”, es decir un “dolçainer” como nosotros, y el día que llegamos a Compostela y entramos en la Plaza del Obradoiro tocando la dolçaina, al chaval se le saltaron las lágrimas.
Y es que hay gente en el Camino, que hace algo de trampas. Me explicaré: En nuestras etapas encontramos peregrinos a pie y peregrinos en bici. Los chavales que van en bici, se pegan unas buenas etapas de entre 70-100 kilómetros y cargan en sus macutos lo necesario para el camino, evitando mucho peso porque los repechos y bajadas son constantes. Estos cumplen su penitencia y cargan siempre con todo de etapa en etapa. Pero también hay peregrinos a pie que envían sus mochilas en coches de apoyo o en taxis, de manera que caminan descargados de peso. Pues a estos “sin mochila” les teníamos un cierto menosprecio. Así no se hace el Camino señores!!!. El procedimiento que aplicábamos para aplicar nuestra venganza particular era: 1) Observarlos desde la distancia, 2) Acelerar el paso para atraparlos, 3) Darles un mínimo de conversación “buen-rollera” y 4) Apretar el paso hasta que comenzaban a sentirse un poco asfixiados y…. dejarlos atrás…., como cohetes a propulsión!!!
El caso es que el hecho de ir con una buena cadencia a la hora de caminar nos dio para conocer a muchos peregrinos. Al principio planteábamos etapas de 25 Km., más o menos pero finalmente sacamos una media de 35 Km. aproximadamente por día, eso y tomando en consideración que las 2 últimas etapas sólo hicimos 13 Km. y 5 respectivamente. Claro está, esperando a todos los colegas que conocimos en los días anteriores. El día del record fueron 41’5 Km. de 8.37 de la mañana a 20.39 de la noche. La historia de esta 5ª etapa tiene su miga…, ya veréis.
ETAPA 2. Villafranca del Bierzo – Monte de O Cebreiro: Y sí, esta fue la etapa de la nieve, que por suerte sólo vimos, en grandes cantidades por cierto, durante los 33 km de escalada que nos pegamos. . Todos los peregrinos flipaban un poco con nosotros porque nos veían revolcarnos y jugar con la nieve. Nosotros les explicábamos que éramos de la costa y por eso jugábamos a tirarnos bolas y demás. Sin duda la etapa más dura del Camino en cuanto a esfuerzo fue esta. Tanto fue así, que faltando en torno a 5 Kilómetros para coronar la cima, a mi primero y a Fernan después nos entró una terrible pájara (para los de la LOGSE, un desfallecimiento). Y que sólo pudimos salvar minorando el ritmo hasta un tortuguismo increíble y…caramelos de limón!!!, De no ser por ellos no podríamos haber llegado hasta el…20 de Mayo por lo menos!!! En esta etapa entramos ya en la provincia de Lugo (Galicia).
Os contaré un poco ahora los alojamientos. Tanto en Castilla como en Galicia, en cada final de etapa o a pocos kilómetros de llegar o a pocos kilómetros de pasar (antes o después), existen albergues de titularidad municipal. Generalmente, como adelantábamos a muchos peregrinos, siempre llegábamos a eso de las 5 de la tarde mas o menos y teníamos sitio de sobra en los albergues. El precio por noche se sitúa en torno a 5, 6 o 7 euros. Si alguna vez el albergue municipal está lleno, siempre hay albergues privados a unos 10 euros con lo que el descanso está asegurado.
En cada albergue te proporcionan unas sabanas de fibra desechable y funda para el almohadón. Encima echas el saco de dormir aunque generalmente sueles prescindir de él porque la calefacción suele estar alta. Las literas son cómodas y la verdad es que se duerme bastante bien ya que llegas muy destrozado a los albergues y caes rendido no mucho mas tarde de las 22.30 horas.
En los albergues el ambiente es genial. La gente cuenta sus experiencias a lo largo de la etapa, cada uno pregunta de donde eres, desde donde iniciaste camino etc. Y la mezcolanza de “nacionalidades” es bárbara.
Habitualmente lo que hacíamos a la llegada al albergue primeramente era ducharnos. Una buena ducha, aprovechando que llegábamos pronto y no había “over- booking”. También poníamos una lavadora con prendas de Fernan y mías y claro utilizábamos la secadora con lo que, ya estábamos limpitos nosotros y nuestra ropa a eso de las 18.30 aprox. Todo un récord.
Así es que nos cambiábamos con ropa cómoda, (yo en mi caso chándal y zapatillas deportivas), y aprovechábamos para salir a dar una vuelta por la pequeña localidad donde nos encontrábamos.
En esa segunda etapa comenzamos a descubrir… el Orujo!!, tan saboreado por tierras gallegas. Dando una vuelta entre la nieve que había caído sobre Cebreiro, hicimos alguna visita a los distintos bares del pequeño pueblo medieval. Y claro en cada uno de ellos degustábamos algún orujo, bien de hierbas o bien de café o bien… a palo seco. Después nos enteramos que en la modalidad “a palo seco” (es decir el orujo puro, de color blanco) no lo bebía nadie!!!. Ni tan siquiera los propios gallegos!!! Si es que somos unos figuras. Menos mal que siempre cenábamos pronto, a eso de las 20-20.30 horas como muy tarde, ya que los albergues cierran a las 22.00 horas. Y así empapábamos los orujos con la cena, para evitar mareos….
Fin de la primera parte de la crónica.
diumenge, 11 d’abril del 2010
Els contrabandistes ja han decidit tambe ...
dimecres, 7 d’abril del 2010
dimarts, 6 d’abril del 2010
dimarts, 30 de març del 2010
A caballo regalado ...
dissabte, 27 de març del 2010
dilluns, 15 de març del 2010
Fondo de escritorio
divendres, 12 de març del 2010
Estampes festeres II
dimecres, 10 de març del 2010
Grupo Facebook: No a les parades mores a Falles
dimarts, 9 de març del 2010
Estampes festeres I
dilluns, 8 de març del 2010
La Fundació Dénia rescata del pasado la vida y obra de 36 personajes históricos
La Fundació Esportiva i Cultural Dénia, con la colaboración del arqueólogo municipal, Josep Gisbert, ha presentado una interesante iniciativa con la que ha recuperado parte de la memoria histórica de la ciudad para plasmarla en un folleto. Se trata de una idea de Luis Silvestre, quien también ha diseñado el folleto, que tiene la finalidad de ofrecer una visión didáctica y directa sobre la vida y obra de 36 personajes históricos que han sido fundamentales en la sociedad, desde la época de los romanos hasta el siglo XX.
dimecres, 3 de març del 2010
Visita a la Residència
Després d'un mes de Festes, ja comencen a arribar les fotos. Esta correspon a la visita a la Residència que per segon any, fem abans de la disparà de la vesprada.
Amb la banda de música, Capità i Alferis, i qualsevol que vuiga, visitem als nostres majors apropant la festa tot el que podem.
"Febrer" i "Moros Españoles" van fer tremolar les pareds i els cors dels presents.
dimecres, 24 de febrer del 2010
La comunitat ja és mixta
dilluns, 22 de febrer del 2010
divendres, 19 de febrer del 2010
dilluns, 15 de febrer del 2010
Ja tenim croniste !!!
Xicotetes reflexions d'un foraster valencià mimetitzat amb tratge de Zuavo a les festes de Bocairent 2010.
Nota prèvia: No cal que li busqueu trellat ni relació a estos comentaris, simplement, estic escrivint de manera directa els bons pensaments que em passen pel pel cap després d'unes festes divertides.
1.- Han posat parada de Taxis a la porta de les Coves. Segons ha anat informant-me Ignacio-conseguidor, durant estes festes, han posat una parada de taxis entre la font de la plaça (a l'espai reservat als Suavos) i l'eixida de les Coves. Durant les nits de festes els pilotets verdets s'il.luminen d'una manera persistent.....
2.- L'efecte carxofa: No sabia jo que a Bocairent es conreaven les carxofes. La veritat és que sabia que al Febrer era època però no imaginava que em trobaria tantes...... d'oferta!!!
3.- Què va ser d'aquell famós tomacot? Quan venia a festes estos anys arrere sempre em deleitava amb aquell famós tomacot. Estava bo, però a final de festes semblava tomacote (xapapote). Val a dir que, si be, els preus del dinars i sopars del maset no han estat barats, la qualitat del menjar ha estat prou be i que no s'ha tirat a faltar en el famós tomacó.
4.- El celestinatge crüel finalment queda ajornat per millor ocasió. El fet és que Vicentet va mantindre la intriga des de la primera nit de festes però va trencar unilateralment el seu contracte amb la enamorada que tenia en cartera per a Fernan. De totes maneres, el nostre protagonista, Fernan, ha estat prou ocupat estes festes....
5.- La guitarreta d'Adelaida. Estes festes he trobat una ànima bessona. Al principi pensava que estudiava Administració i Direcció D'empreses, però aviat em vaig adonar que en veritat era l'apòcope del seu nom. De totes maneres he de dir que el caxondeo que tinguèrem la nit de la guitarreta va ser per a mi de lo milloret de les festes. Ade, eres la canya!!! "Whisky Dyc... Gente sin complejos".
6.- Natxo cantant d'òpera. Les cases discogràfiques ja s'han interesat per ell. És la nostra Susan Boyle particular. Natxete que el dia de San Blai, entre piquete i processó, no se li ocurrix més que fer-se cubates de 2 en 2 i adobar-ho en un parell de kilets de gambes..... Per acabar actuant com a solista cara a la tassa del wàter durant eixa nit. Tenim un artista dins del Festavantisme i no s'havíem adonat!!
7.- Sant Blai, protector de la gola. Val a dir que el dissabte, vespra de festes, ja estava jo fent mal per Bocairent. La cosa va derivar com sempre, en una afonia clara i fina des d'eixe dia fins el final de festes que em va retornar la veu..... A l'esglèsia vaig preguntar per un tal Sant Blai i em diguerem que eixos dies estava molt ocupat en no se quina història de celebració d'uns 150 anys de festes o no se què.......
8.- La urna de la votació. He de dir que finalment i amb l'ajuda del millor manyà (cerrajero) del poble vam aconseguir desprecintar l'urna de les votacions del "Yes Weekend". Les maleïdes brides que no eixien..... El millor de tot va ser la gran espectació que es va crear en torn a la votació, amb opinions confrontades...., i amb la sensació de "Hemos creado un monstruo" i "Se'ns està anant de les mans"....Per cert que només es podia emetre un vot per fester, ì així ho va recordar el president de la taula electoral a cadascuna de les festeres que es van arrimar a la taula de votacions (inclosa Aida). El president es posà dur.... vull dir es posà ferm i no es va deixar impressionar ni tan sols per les ferides del cavall espantat...
9.- Fermin ..... el del banderín. La comunitat del banderí té el seu assistent, jutge de linea particular. És Fermin, el del banderí!! Ningú no va caure en fora de joc mentre ell duia l'estandart dels Zuavos.
10.- Han emés bàndol en Bocairent. S'ha perdut un Zuavo de 80 anys que li diuen Peter. La última volta que se'l va vore va ser al dia de l'entrà i les males llengues conten que arribà justet a desfilar en l'esquadra oficial després d'empalmar la nit de caixes.... Després res més es va saber....Si algú sap alguna cosa d'ell per favor que ens informe que molts bocairentins, tiraran a faltar la seua pràctica de l'anglés.
11.- Els mitjans de comunicació apropen Bocairent al mon. "La Sexta" ha recaptat informació per al seu programa -Generació NI-NI-. D'esta manera s'han interesant per aquells festers que practiquen el Carxotisme Fester. De nit lleons, però de dia Generació NI-NI, és a dir, Ni Dianes Ni Misses, en prou ocasions ni Santo Crisler, i en el cas exhacerbat d'alguns festers... Ni Piquetes!!! (Eh Kiko!!!). "La Quatro" també s'ha deixat caure per ací i ha fet gravacions per al seu programa "Callejeros-Festeros", persones que viuen en el carrer durant 5 dies... I com no, el nostre amic "Chulio Tormo", que ha preguntat insistentment pel nostre amic Luis per tal de rependre el seu affaire sentimental d'altres anys.....
12.- Els Amancebaos. He conegut estes festes una quadrilla molt interessada en la gastronomia festera. La seu festa és sempre diurna al contrari de la Generació NI-NI i solen regar tots els seus encontres culinaris amb una degustació de conyac "Cardenal Mendoza". Per aquest fet vaig decidir fer-los un verset a modo d'himne particular amb la tonadeta del popular valset "El Cabanyal". Fà així
És el "Cardenal", un conyac que fa molt bon gustet...
Els Amancebaos se'l fotem a poquet a poquet...
I som envejats perque fem molt bons esmorzarets...
I per rematar, un colpet del nostre conyaquet. Riau, Riau.
13.- Montixelvo Power. Menció d'Honor per a la banda de Montixelvo. No sols per haver tocat de categoria durant totes les festes, sinó per haver-nos deleitat el dia del sopar de Moros i Cristians amb un combo - jazz IM-PRE- SSIÓ-NANT!!. Si damunt de ser músics de solera et deixes dur per la música, et trobes inspirat i t'ho passes genial, el resultat és una nit memorable. Podi d'honor per als 2 saxofonistes i el trompeta. Uns figures de cap a peus.
14.- El formigó, eixe gran desconegut. Finalment i durant les festes 2010 no hi hagueren "Obres" a Bocairent. Tal volta a l'any que ve, i després d'haver fet un primer moviment de terres amb el subsegüent allissament, es puga formigonar com toca. Fins a l'any que ve. Salutacions i.... Festa Avant!!!
VICENT SANJUÁN - Fester de la Filà Terç de Suavos a les festes de Bocairent 2010.