¡¡Venen a rodar un western de vaquers en Bocairent!! La notícia s’ha estès com la pólvora. El càsting ja està practicament fet i la majoria dels components de festaavant han sigut triats per protagonitzar la peli. La banda sonora serà la del anunci de Malrboro, i per l’atrezzo recuperem els sombrerets de cawboys regal del capità. El lloc de rodatge serà el maset dels moscaters i comptarem amb cameos de Masajira. Les vaques..., les de l’ambaixà de la risa. A l’igual que els cavalls.
Ambaixà de la risa. Maleïts micrets que no aconseguim mai de fer-los anar correctament. El cas és que jo m’ho vaig passar d’allò més be fent l’ambaixaeta. Xe, qui m’ho anava a dir, jo fent de Pikoleto!! Anècdotes podem trobar milers, encara que caldria fer reconeixement merescut als tècnics de gravacions, a més d’actors, apuntadors, conseguidors, animadors, capitans, col•laboradors tirolinistics, polps, vaques, pizzeres, metges, pikoletos, cavalls,a més de actuacions estelars de Sata Sanches i Jose Ricardo Baute que hi van participar. Especial menció a l’èxit del guió (Luis) i banda sonora (Fermin). Recordeu....
T’envie una esquadra de moros marinos T’envie el piquete del tercio de Zuavos T’envie els marrocs que eixen en la retreta Jo als contrabandistes en la navaixeta... Que prompte eixa torre serà un minarete Que tinc un soldat apuntant en l’almena.... Cuidao.. Cuidao....
Bioparc en Bocairent. Rita Barberà està inquieta i temorosa perquè en Bocairent ha estat formant-se durant estes festes una comunitat animal diversa que fa perillar el rendiment econòmic del Bioparc de València. Sens dubte es troben animals diversos, criatures estranyes que soles poden tindre cabuda en un poble com Bocairent.
El Gatet. El pobre animalet que Vicentet té al seu càrrec... Ara està un poquet tinyoset però de segur que amb un bon fregall i mooooolta paciència....
Les Vaques. Magnífica actuació a l’almena del castell d’estes estupendes exemplars de vaques. Els han oferit un paper protagonista al western fester que aviat es començarà a rodar en Bocairent.
Els cavalls. El cavall de Carlos caldrà revisar-lo perquè no duia llum de freno, la ITV per passar i el seguro caducat. Al de Mariajosé Vanó hi haurà que eliminar de la seua dieta el clembuterol perquè desenrotlla una força molt gran i casi ens trenca el Click.
El tigretón. Elena, bonica meua, tu en veritat ¿eres una “persona humana”? O eres un tigretón de deveres? Ja veia jo que li feies ullets al Tigre que va traure el capità en la seua carrossa el dia de l’entrà...
El polp. Aparició estelar en l’Ambaixada de la risa, descendint des de l’almena i regant a tota la primera filera de públic amb un herberet molt dolcet.
La oca. Este animalet ha estat servit en el maset a modo de Paté, dia i nit....., nit i dia...., vesprades, matins....
La Masa. Eixa barreja de bèstia humana i animal que casi ens va tirar a terra la nostra font-home. 200 kilos de fester, mànega curta a 0 graus i.... litros de alcohol corren por mis venas.....
El gran èxit de la logística del aconseguidor Ignacio va consistir en trobar un toldet de 3 x 3 amb color bombatxo, per tal d’ubicar el nostre Font-Home particular de Festavant. Clar, com l’oratge senyalava aigua..... I com no podia ser d’una altra manera, al costat de la Font!! I no només això, si no que els Avant Pass personalitzats i els cunyos adients donaven un toc molt peculiar a la carpeta. Menys mal que la masa humana de 200 kilos en forma de fester no la va tombar de milacre. Per a l’any que ve la idea és instal•lar una bola de llum setentera al sostre, radiadors, cadiretes, una barreta amb cubatetes sense gel que la gola es resenteix molt, un atifellet per deixar el banderí, una zona reservada per a canvi de botes per espardenyes d’anar per casa... i resta d’idees que aniran cristalizant-se.... (Conseguidor a la faenaaaaa!!!)
Todo lo bueno tiene un final... Festes acabades, plenes de nits inesperades, de tertúlies improvisades, taladraes a peu de font, d'encontres esperats, de no tan esperats, de dianes loques, de sopars, "picaetes", música i més música, rises i més rises, de maset i de font-home, d'animalades desmesurades..... i un llarg etc.! Però sobre tot i el més important: unes festes de "buenrrollismo" total!!! Estes són les paraules amb que he volgut mamprendre la crònica festera 2011 (homenatjant l’interessada que les va dir...)
1.Al llarg d’estes festes s’han anat acunyant diferents definicions que caldria incloure dins del vocabulari fester, totes elles relacionades amb el terme MF
·MF = Mascle ferit: Es diu d’aquell fester o no fester que observa com la seua novieta o parella, festera per a mes senyes, està vivint unes festes excessivament divertides en companyia d’altres festers. El fet és que el mascle ferit vol protegir la seua propietat i evitar ser abandonata les “fauces” del simpàtics festers que envolten la seua companya i la fan riure d’allò més. El mascle ferit actua tal volta agobiant un poc la seua costella i no la deixa gaudir de les festes en la seua màxima plenitud.....
·MF = Marcatge ferreo: Este terme s’ha inclòs per definir l’agobiet del mascle ferit cap a les seua femella, i també per definir el fet de que algunes festeres marquen de prop alguns festers durant totes les festes, de manera que on van ells allà van elles.... fins i tot quan van a pisar.Com el Athletic de Clemente bombegen pilotes a l’àrea constantment per tal d’intentar fer algun golet....
·MF = Maturisme fester. Sense dubte la última de les nits va ser quan va produir este fenomen. Allà dins de les Coves es van detectar contactes d’alguns festavantistes amb determinades zuaves i marines (no joves com nosaltres) molt entusiasmades en les noves càmeres digitals i aconseguint endur-se records fotogràfics d’estos braus, guapots i artistes festers festavantistes.
2.El taladre i la broca. Premi concedit ex-aequo durant el decurs d’estes festes a Fernan Cantó i la seua cosina Mònica Molina que han establert un nou rècord fester de taladre mutuo, pel fet d’estar menjant-se la bola l’un a l’altre durant aproximadament.... mogolló d’hores continuades. El rècord va quedar fixat en vora 48 hores de broca contínua entre la nit de moros i cristians, tot el dia del Santo Cristo i eixa mateixa nit fins que va eixir el sòl. Resultat: Mònica ha estat reclosa per Sarin a una habitació a fosques per tal que passe “el mono” de xarreta i Fernan em cridà ahir dient-me: “Tati...”, “tengo miedo”....”en ocasiones... oigo voces...”
