"Als zuavos" a Ontinyent

LA TATICRÒNICA: CAPÍTOL i 3, BOCAIRENT – CASA DE TOTS

En Bocairent hi ha una casa que té 5 altures, quasi tota ella se l’ha feta el seu amo...., Sabeu qui és l’amo del qual parle? Us donaré pistes, a la primera planta, per on entres trobes un rebedor amb una taula i just baix de l’escala una xicoteta excavació que mostra els fonaments del que fou una antiga construcció. Ací de vegada en quant s’hem fotut algun bocata i litres de i litres de birra en festes. Puges a la primera planta i nyàs!!, la cuina, amb un sofà i una televisió (per veure els partits del Barça). Durant les festes passades va ser la nostra primera parada i fonda just abans de la mascletà, on ens férem un cafenet recorfontant per passar el fretorro maximus que feia. Puges més plantes i trobes el dormitori amb l’armari vestidor i puges més plantes i trobes una taula d’estudi i ordinador per escoltar músiqueta (generalment sempre sona un grup que es diu Solatge). A l’última planta una terrasseta i també per estendre la roba, i des d’on veus com Bocairent es tenyís de blanc quan acaba de nevar...., Ja sabeu de qui és la casa que acabe de descriure??? I parlant de cases, voldria destacar la magnífica ubicació de dues cases en Bocairent. La primera és la casa de Ferminet. Situada estratègicament a l’eixida de l’entrà, permet re-hidratar-se de cubates cas que l’efecte alcohòlic de la nit de caixes ja se t’haguera passat. I com no, la casa dels papis de Visantet, que permet visualitzar l’entrada formidablement des de la balconada, a més de re-hidratar-se amb més cubates després de l’esforç de l’entrada. I permet igualment renovar forces amb coquetes salades i tota mena de dolços energètics reconstituents. I parlant de cases, m’agradaria agrair a Carlos i a Fernan ( i a Natxo Cantó també) per adoptar en època de festes a dos “valencianitos” zuavos, com el tio Kiko i Tati. Sense la seua inestimable col.laboració, no haguera sigut posible que els valencianitos s’hagueren integrat de tal manera al poble i a la festa. I parlant de cases, enguany, no ha hagut muntatge de Font-home, debut al mal oratge. I realment ha sigut impossible, pel superfret que hem patit. La bola de llums haurà d’esperar a properes festes. A que ara que estem en Juny ja ni se’n recordeu del punyeter fred?? Les coves en substitució de la Font-Home ens donaren “cobijo i amparo”. I parlant de cases, en la casa on viu Sant Blai, va produir-se l’efecte anacrusa justetament darrere de les paraules del rector: “Vítol al Patró Sant Blai”. Aquest efecte consisteix en tornar a repetir la famosa sentència, “Vítol i vítol al patró Sant Blai” molt sobtadament sense agafar pràcticament aire i pillant de sorpresa al personal present en l’església. Per fer un símil, com si enganxares una pilota de volea sense deixar-la botar. Que per cert, no recorde la nit exacta, però si recorde que quasi m’entra un atac asmàtic en el masset dels marinos. El fill de la grandíssima ......., be podria haver-se quedat en sa casa en compte de fer que quasi tots ens ofegarem en la puta pimienta dels collons. I parlant de cases, enguany tampoc hem pogut gaudir de les vistes privilegiades (a la par que acollonadores) de la balconada de casa Silvestre brothers. La neu impedí la cordà. Mala sort xe!. I parlant de cases, molt xula la casa de Tigretón-Elena. La veritat és que s’ho passarem d’allò més be en el sopar fred que ens va oferir (sopar fred a joc en l’oratge punyeter). Gràcies Elena per les tortetes salades, café i brevatges que ens van fer reviscolar...., a uns més que a altres. Va ser la nit del Verihue-ho, i la nit on Conseguidor va mostrar al mon els seus avanços científics a la camiseta negra amb llumenetes. I també va ser la nit on com sempre Masajiro tornà a traure la seua guitarreta a passejar. I és que ella montant el show, al masset dels moscaters..., es troba com a casa. I parlant de cases, èpica nit la que vam viure el dia de moros i cristians a ca Fernan. Els participants que jo recorde: Ade, Yolanda, Gesmil, Conseguidor, Tati, una bandida de la banda (veterana) i el cambrer més guapot i fortot del masset. A les tantes de la matinada ja quasi fent-se de dia els cubates anaven a tutiplen. Amb el sol fora i la diana estava a punt de mampendre!!!. Del cambrer “catxes” (pesaria uns 38 o 40 kilos) i de la veterana bandida, que vos contaré!!. Aquell no va poder aguantar l’emoció del tornillaco que aquella li plantà als morros i ZAS!!, es pegà una ostiòta baixant les escales de ca Fernan. A lo millor seria el seu primer tornillaco de sa vida qui sap...., el cas és que la trompà se va sentir en tot el poble.... La millor diana de festes ( a més de la del dia de Sant Blai on servidor passejà llustrós pel poble), va ser la diana del Borratxos. Ací va ser on Luis Silvestre va prendre el comandament de la comparsa (anàvem 4 hòmens i 5 dones + la banda, en total 35 o per ahí) i a ritme de “mediterraneo” de Los Rebeldes ens va conduir pel carrer de l’embós en filera índia fins a casa de l’alferes i després de la Capitana. I allí fins i tot, férem la cucaratxa. I és que Luis, eixe bigotet és per a mi un referent per a estes properes festes. Li he enviat a Chulio Tormo una foto teua bigotuna per wàssap....i li ha encantat!!!! Prèviament en casa de l’alferes em vaig cobrir de glòria preguntant a una guapa zuava si eixa panxa tan grossa era d’estar embarassada. (de 8 messos estava ni més ni menys) Conforme estava dient-li-ho pensava, - collons, si no està embarassada...., tierra tragamé!!!! Fi de la tercera part de la Tati-crònica. PD: Les meues condolències a totes aquelles festeres de la Gamba Rebossà, que no podent suportar el ritme frenètic dels festavantistes, i vençudes per la son decideixen en les nits de festes..., anar-se’n a dormir.... a casa!

LA TATICRÒNICA: CAPÍTOL 2, FESTES - FALLES

Pocs dies abans de Festes, vaig tindre una conversació prou particular amb un amic faller. Aquell em defenia molt enfatitzadament que evidentment, les falles eres millors festes (en general) que les festes de moros i cristians.

Jo que conec les dues festes (des de dins) em vaig fartar de raonar i donar motius observant les bondats d’ambdues festes. I de fet, la conclusió a la qual vaig arribar era que cap festa era millor que l’altra. I el motiu fonamental que vaig trobar va ser que són dos festes incomparables.

M’explicaré un poc.

· En festes de falles, cada barri te les seues falles, cadascuna amb un monument, mascletades, passacarrers i revetlles, i últimament amb una pròpia carpa – envelat, ( a més del propi casalet faller). Podríem dir que dins de la ciutat de València cada barri és un xicotet Bocairent. Per exemple, on jo sóc faller les falles tenen una interconnexió especial. Els components de les comissions falleres tenen el seu grup d’amics a la seua falla, però també en altres falles del barri. Com en Bocairent en les diferents comparses. El fet de pertànyer a una o altra comissió depèn d’on són els pares o iaios. Com en Bocairent passa també amb els arrels festers-familiars. De manera que qualsevol es benvingut a la falla veïna. Almenys això és el que passa en el meu barri. Desafortunadament els fallers de les diferents falles del meu barri, no tenim encara un punt de trobada. La única cosa que fem en comú els fallers de totes les falles és acudir a l’ofrena de la mare de Déu en la plaça de la Verge. 800.000 persones desfilant en 2 dies d’ofrena, quasi res porta el diari!!! De vegada en quan s’arrimem a la plaça de l’Ajuntament a vore cap mascletà i assistim a la Crida que és l’acte on la Fallera Major de València dona inici a les Falles. I poc més fem en comú tots els falleres de València. Per contra en Bocairent tots els jaleos, s’inicien o s’acaben en la Plaça, que curiosament és on estan el Castell, la Font i les Coves. És dir, és un punt de trobada identificat per tots tant de dia com de nit.

Bocairent és sensacional com a marc per a unes festes. Si hi ha prop de 5.000 habitants, la meitat són festers i l’altra meitat es situen al carrer i participen de la festa atenent als desfiles i diferents actes. No es podeu imaginar lo que reconforta per a mi anar desfilant i que cap cotxe circule pel poble. Això sols passa a Bocairent. València talla 1/3 dels carrers al trànsit rodat durant falles. Però cap comissió pot desfilar en els passacarrers sense tindre trànsit rodat de cotxes al seu costat en cap moment. S’imagineu esta situació en Bocairent? Ni de conya!!! Inclús la plaça de l’ajuntament de València en falles admet trànsit de cotxes durant les primeres hores del matí.

· Altre factor determinant i que inclina la balança cap a les festes dels moros i cristians és la música. La música festera i les bandes són apreciades i reconegudes per tots els festers. Jo en la nostra de Montixelvo flipe cada any. De veres. En València per contra les bandes comencen a ser menyspreades en certes comissions. El que jo vos diga; no els fan ni cas en moltes ocasions i s’estimen més una xaranga que carregue bona cosa de bombo i plats. D’altra banda l’assistència als actes celebrats de dia és cada volta més escassa entre els fallers. Uns fallers que s’estimen més reventar de nit a cubates i a l’endemà dormir bona cosa fins a l’hora de dinar. Quan li contava al meu col.lega que en la diana de Sant Blai, participaven més de 1.000 festers sobre 2.500 aproximadament censats, aquell no s’ho creia. I damunt li deia que la pólvora es gastava només el dia de moros i cristians i en la cordà del dia 5. I aquell em responia, - Un diana sense trons de bac?...... De fet, quan li ensenyava fotos del Piquete, encara flipava més.

· La indumentària. Cal dir que vestir-se de Zuavo o vestir-se de faller tampoc és comparable. En un cas costa 5 minuts (DE ZUAVO) i en l’altre 10 minuts si eres faller mascle i 90 minuts si eres fallera i tens a voreta de casa qui et pentine. De manera que dona prou de perea arreglar-se de fallera per als passacarrers. Ho entenc però no ho compartisc. De nit lleons i de dia cagallons. Jo no falle a un acte ni de dia ni de nit. Ni en festes ni en falles. El motiu fonamental és que m’encanta la música i desfilar tant en Bocairent com en la meua falla de València. De tota manera, la sumptuositat dels tratges de valenciana no es pot comparar amb el vestuari de festes en Bocairent. On per cert, el tratge de Zuavo..., no és precisament molt vistós que diguem. Altra cosa és la vestimenta dels fallers mascles on hi ha veritables aberracions i es tendeix cada volta més a deixar de banda el tratge de llaurador per a fer invents de tipus “Goyesco”. Així podem trobar fallersvestits amb saragüells i amb botins “dieciochescos”. Ridícul, la veritat. A Bocairent almenys, totes les comparses guarden una uniformitat i almenys no hi ha interpretacions al respecte de com vestir-se.

· Altre factor important i que crec que les falles han fet encertadament és traure la festa al carrer. A voltes és un poc agobiant per als veïns que no són fallers, però les carpes – envelats són molt més obertes al públic en general, que no els casalets de tota la vida on si no eres faller o conegut de faller, pareix que no pintes molta fava. En Bocairent és fàcil: O en els masets o en les Coves, i si allargues un poc la nit i vols anar de supermascatxapa, t’arrimes al Tramussol quan està fent-se de dia.... L’oratge no acompanya, però fer un “verbenón” a la plaça en mig de festes sempre triomfaria segur.

I ja per finalitzar, us diré que com sempre esteu convidats a falles, que comencen el dia 14 de març per la vesprada i que m’encantaria que visitàreu la meua falla i que es trobareu en Falles almenys igual de be que jo em trobe en Bocairent.

FI DE LA 2N PART DE LA TATICRÒNICA.

LA TATICRÒNICA: CAPÍTOL 1, L’ORATGE

Unes festes sense dubte marcades pel fred. Per a mi que provinc de terres costaneres, va resultar molt impressionant l’inici de les festes i el final d’estes. No sé si s’ho creureu però jo sols he vist nevar en directe pocs dies en tota ma vida…, i això que ja tinc vint – i - tants anys… Em feia l’efecte que el mestre que dirigia la interpretació de l’himne el dia de l’entrada pel matí manava no sols sobre els músics sinó sobre el mateix oratge. Els flocs de neu es feien més i més grans conforme l’obra anava pujant de nivell. Semblava fet a posta. Fins i tot, quan finalitzà la interpretació de l’himne,... parà de nevar.

D’altra banda el vendaval que es va dessatar el dia del tedèum va ser espectacular. El cas és que havíem pujat al Santo Cristo amb bon solet, i les xulles encara ens les poguérem fotre amb el Llorenç fora. Però a partir de començar els descens cap al bes de la relíquia, la neu començà a caure de valent. Amb l’oratge este tan simpàtic no ens va quedar altre remei que amenitzar el descens amb el megafonet!!!. Gratest Hits: El zuavo, La fiesta de Blas, Gavilàn o Paloma (rebatejada amb el nom de “Capitan o Mahoma”.

I finalment el fred intens. No sols la neu va posar la nota de color (blanc), sinó que el fred intens va marcar per a mi les festes. La font – home, es va quedar tancada per a properes festes. El fet és que amb tant de fred no era possible fer cap conversa a la Font. Per tant, altra conseqüència; La broca de festes passades no va a eixir a funcionar. No hi hagué record mundial de taladre- broca (Mònica Molina, Fernan and friends caldrà esperar a l’any vinent). I d’igual manera tampoc vam poder gaudir de la germanor festera. Sincerament vos dic que jo ho he tirat a faltar. Gamba rebossà i Festa Avant anaven cadascú al seu rotllo sense un punt de trobada fixe... Ja ens prendrem la revenja als propers panellets......

A destacar també la situació permanent de temperatures sota 0 graus. Inclús de dia i amb el sòl fora!!! Eixint del masset amb la diana del dia del patró el termòmetre marcava - 6 graus i passant per la farmàcia prop de Colau el termòmetre era de -7 graus. Serien les 9 del matí. És a dir un fred de collons!!! No recorde en quantes capes interiors anava enfundat, tot siga per no patir el fretorro de la serreta de Mariola.

Festes 2012

Han segut unes bones festes, les festes del whashup, anacrusa, emboç, ABBA, zuavespa, neu, polaines, Doraimon ...

Ah! També de "verihuevo", gràcies Mónica.

Baixada de número de festers

Duem tres anys consecutius baixant el número de festers. El màxim històric va ser en 2009 amb 2.385 festers. Ara som 2.339, 46 menys, i pareix ser que la tendència continuarà baixant. Dos filaes tenen huí el seu màxim històric: Contrabandistes (195) i Marrocs (335), la resta han baixat. Els casos més significatius són els Granaders que han perdut el 12% respecte al seu màxim (de 212 festers en 2009 a 186) i el 18% dels Estudiants (de 145 en 2002 a 118)

Operació Rodabalcó

Ja comencen a penjar-se rodabalcons per anar calfant l'ambient fester a Bocairent, este d'ací a La Marina Alta. Vitol!