LA TATICRÒNICA: CAPÍTOL 2, FESTES - FALLES

Pocs dies abans de Festes, vaig tindre una conversació prou particular amb un amic faller. Aquell em defenia molt enfatitzadament que evidentment, les falles eres millors festes (en general) que les festes de moros i cristians.

Jo que conec les dues festes (des de dins) em vaig fartar de raonar i donar motius observant les bondats d’ambdues festes. I de fet, la conclusió a la qual vaig arribar era que cap festa era millor que l’altra. I el motiu fonamental que vaig trobar va ser que són dos festes incomparables.

M’explicaré un poc.

· En festes de falles, cada barri te les seues falles, cadascuna amb un monument, mascletades, passacarrers i revetlles, i últimament amb una pròpia carpa – envelat, ( a més del propi casalet faller). Podríem dir que dins de la ciutat de València cada barri és un xicotet Bocairent. Per exemple, on jo sóc faller les falles tenen una interconnexió especial. Els components de les comissions falleres tenen el seu grup d’amics a la seua falla, però també en altres falles del barri. Com en Bocairent en les diferents comparses. El fet de pertànyer a una o altra comissió depèn d’on són els pares o iaios. Com en Bocairent passa també amb els arrels festers-familiars. De manera que qualsevol es benvingut a la falla veïna. Almenys això és el que passa en el meu barri. Desafortunadament els fallers de les diferents falles del meu barri, no tenim encara un punt de trobada. La única cosa que fem en comú els fallers de totes les falles és acudir a l’ofrena de la mare de Déu en la plaça de la Verge. 800.000 persones desfilant en 2 dies d’ofrena, quasi res porta el diari!!! De vegada en quan s’arrimem a la plaça de l’Ajuntament a vore cap mascletà i assistim a la Crida que és l’acte on la Fallera Major de València dona inici a les Falles. I poc més fem en comú tots els falleres de València. Per contra en Bocairent tots els jaleos, s’inicien o s’acaben en la Plaça, que curiosament és on estan el Castell, la Font i les Coves. És dir, és un punt de trobada identificat per tots tant de dia com de nit.

Bocairent és sensacional com a marc per a unes festes. Si hi ha prop de 5.000 habitants, la meitat són festers i l’altra meitat es situen al carrer i participen de la festa atenent als desfiles i diferents actes. No es podeu imaginar lo que reconforta per a mi anar desfilant i que cap cotxe circule pel poble. Això sols passa a Bocairent. València talla 1/3 dels carrers al trànsit rodat durant falles. Però cap comissió pot desfilar en els passacarrers sense tindre trànsit rodat de cotxes al seu costat en cap moment. S’imagineu esta situació en Bocairent? Ni de conya!!! Inclús la plaça de l’ajuntament de València en falles admet trànsit de cotxes durant les primeres hores del matí.

· Altre factor determinant i que inclina la balança cap a les festes dels moros i cristians és la música. La música festera i les bandes són apreciades i reconegudes per tots els festers. Jo en la nostra de Montixelvo flipe cada any. De veres. En València per contra les bandes comencen a ser menyspreades en certes comissions. El que jo vos diga; no els fan ni cas en moltes ocasions i s’estimen més una xaranga que carregue bona cosa de bombo i plats. D’altra banda l’assistència als actes celebrats de dia és cada volta més escassa entre els fallers. Uns fallers que s’estimen més reventar de nit a cubates i a l’endemà dormir bona cosa fins a l’hora de dinar. Quan li contava al meu col.lega que en la diana de Sant Blai, participaven més de 1.000 festers sobre 2.500 aproximadament censats, aquell no s’ho creia. I damunt li deia que la pólvora es gastava només el dia de moros i cristians i en la cordà del dia 5. I aquell em responia, - Un diana sense trons de bac?...... De fet, quan li ensenyava fotos del Piquete, encara flipava més.

· La indumentària. Cal dir que vestir-se de Zuavo o vestir-se de faller tampoc és comparable. En un cas costa 5 minuts (DE ZUAVO) i en l’altre 10 minuts si eres faller mascle i 90 minuts si eres fallera i tens a voreta de casa qui et pentine. De manera que dona prou de perea arreglar-se de fallera per als passacarrers. Ho entenc però no ho compartisc. De nit lleons i de dia cagallons. Jo no falle a un acte ni de dia ni de nit. Ni en festes ni en falles. El motiu fonamental és que m’encanta la música i desfilar tant en Bocairent com en la meua falla de València. De tota manera, la sumptuositat dels tratges de valenciana no es pot comparar amb el vestuari de festes en Bocairent. On per cert, el tratge de Zuavo..., no és precisament molt vistós que diguem. Altra cosa és la vestimenta dels fallers mascles on hi ha veritables aberracions i es tendeix cada volta més a deixar de banda el tratge de llaurador per a fer invents de tipus “Goyesco”. Així podem trobar fallersvestits amb saragüells i amb botins “dieciochescos”. Ridícul, la veritat. A Bocairent almenys, totes les comparses guarden una uniformitat i almenys no hi ha interpretacions al respecte de com vestir-se.

· Altre factor important i que crec que les falles han fet encertadament és traure la festa al carrer. A voltes és un poc agobiant per als veïns que no són fallers, però les carpes – envelats són molt més obertes al públic en general, que no els casalets de tota la vida on si no eres faller o conegut de faller, pareix que no pintes molta fava. En Bocairent és fàcil: O en els masets o en les Coves, i si allargues un poc la nit i vols anar de supermascatxapa, t’arrimes al Tramussol quan està fent-se de dia.... L’oratge no acompanya, però fer un “verbenón” a la plaça en mig de festes sempre triomfaria segur.

I ja per finalitzar, us diré que com sempre esteu convidats a falles, que comencen el dia 14 de març per la vesprada i que m’encantaria que visitàreu la meua falla i que es trobareu en Falles almenys igual de be que jo em trobe en Bocairent.

FI DE LA 2N PART DE LA TATICRÒNICA.