LA TATICRÒNICA: CAPÍTOL i 3, BOCAIRENT – CASA DE TOTS

En Bocairent hi ha una casa que té 5 altures, quasi tota ella se l’ha feta el seu amo...., Sabeu qui és l’amo del qual parle? Us donaré pistes, a la primera planta, per on entres trobes un rebedor amb una taula i just baix de l’escala una xicoteta excavació que mostra els fonaments del que fou una antiga construcció. Ací de vegada en quant s’hem fotut algun bocata i litres de i litres de birra en festes. Puges a la primera planta i nyàs!!, la cuina, amb un sofà i una televisió (per veure els partits del Barça). Durant les festes passades va ser la nostra primera parada i fonda just abans de la mascletà, on ens férem un cafenet recorfontant per passar el fretorro maximus que feia. Puges més plantes i trobes el dormitori amb l’armari vestidor i puges més plantes i trobes una taula d’estudi i ordinador per escoltar músiqueta (generalment sempre sona un grup que es diu Solatge). A l’última planta una terrasseta i també per estendre la roba, i des d’on veus com Bocairent es tenyís de blanc quan acaba de nevar...., Ja sabeu de qui és la casa que acabe de descriure??? I parlant de cases, voldria destacar la magnífica ubicació de dues cases en Bocairent. La primera és la casa de Ferminet. Situada estratègicament a l’eixida de l’entrà, permet re-hidratar-se de cubates cas que l’efecte alcohòlic de la nit de caixes ja se t’haguera passat. I com no, la casa dels papis de Visantet, que permet visualitzar l’entrada formidablement des de la balconada, a més de re-hidratar-se amb més cubates després de l’esforç de l’entrada. I permet igualment renovar forces amb coquetes salades i tota mena de dolços energètics reconstituents. I parlant de cases, m’agradaria agrair a Carlos i a Fernan ( i a Natxo Cantó també) per adoptar en època de festes a dos “valencianitos” zuavos, com el tio Kiko i Tati. Sense la seua inestimable col.laboració, no haguera sigut posible que els valencianitos s’hagueren integrat de tal manera al poble i a la festa. I parlant de cases, enguany, no ha hagut muntatge de Font-home, debut al mal oratge. I realment ha sigut impossible, pel superfret que hem patit. La bola de llums haurà d’esperar a properes festes. A que ara que estem en Juny ja ni se’n recordeu del punyeter fred?? Les coves en substitució de la Font-Home ens donaren “cobijo i amparo”. I parlant de cases, en la casa on viu Sant Blai, va produir-se l’efecte anacrusa justetament darrere de les paraules del rector: “Vítol al Patró Sant Blai”. Aquest efecte consisteix en tornar a repetir la famosa sentència, “Vítol i vítol al patró Sant Blai” molt sobtadament sense agafar pràcticament aire i pillant de sorpresa al personal present en l’església. Per fer un símil, com si enganxares una pilota de volea sense deixar-la botar. Que per cert, no recorde la nit exacta, però si recorde que quasi m’entra un atac asmàtic en el masset dels marinos. El fill de la grandíssima ......., be podria haver-se quedat en sa casa en compte de fer que quasi tots ens ofegarem en la puta pimienta dels collons. I parlant de cases, enguany tampoc hem pogut gaudir de les vistes privilegiades (a la par que acollonadores) de la balconada de casa Silvestre brothers. La neu impedí la cordà. Mala sort xe!. I parlant de cases, molt xula la casa de Tigretón-Elena. La veritat és que s’ho passarem d’allò més be en el sopar fred que ens va oferir (sopar fred a joc en l’oratge punyeter). Gràcies Elena per les tortetes salades, café i brevatges que ens van fer reviscolar...., a uns més que a altres. Va ser la nit del Verihue-ho, i la nit on Conseguidor va mostrar al mon els seus avanços científics a la camiseta negra amb llumenetes. I també va ser la nit on com sempre Masajiro tornà a traure la seua guitarreta a passejar. I és que ella montant el show, al masset dels moscaters..., es troba com a casa. I parlant de cases, èpica nit la que vam viure el dia de moros i cristians a ca Fernan. Els participants que jo recorde: Ade, Yolanda, Gesmil, Conseguidor, Tati, una bandida de la banda (veterana) i el cambrer més guapot i fortot del masset. A les tantes de la matinada ja quasi fent-se de dia els cubates anaven a tutiplen. Amb el sol fora i la diana estava a punt de mampendre!!!. Del cambrer “catxes” (pesaria uns 38 o 40 kilos) i de la veterana bandida, que vos contaré!!. Aquell no va poder aguantar l’emoció del tornillaco que aquella li plantà als morros i ZAS!!, es pegà una ostiòta baixant les escales de ca Fernan. A lo millor seria el seu primer tornillaco de sa vida qui sap...., el cas és que la trompà se va sentir en tot el poble.... La millor diana de festes ( a més de la del dia de Sant Blai on servidor passejà llustrós pel poble), va ser la diana del Borratxos. Ací va ser on Luis Silvestre va prendre el comandament de la comparsa (anàvem 4 hòmens i 5 dones + la banda, en total 35 o per ahí) i a ritme de “mediterraneo” de Los Rebeldes ens va conduir pel carrer de l’embós en filera índia fins a casa de l’alferes i després de la Capitana. I allí fins i tot, férem la cucaratxa. I és que Luis, eixe bigotet és per a mi un referent per a estes properes festes. Li he enviat a Chulio Tormo una foto teua bigotuna per wàssap....i li ha encantat!!!! Prèviament en casa de l’alferes em vaig cobrir de glòria preguntant a una guapa zuava si eixa panxa tan grossa era d’estar embarassada. (de 8 messos estava ni més ni menys) Conforme estava dient-li-ho pensava, - collons, si no està embarassada...., tierra tragamé!!!! Fi de la tercera part de la Tati-crònica. PD: Les meues condolències a totes aquelles festeres de la Gamba Rebossà, que no podent suportar el ritme frenètic dels festavantistes, i vençudes per la son decideixen en les nits de festes..., anar-se’n a dormir.... a casa!