dissabte, 11 d’abril de 2015

Taticrònica 2015 - Primera part.

VALÈNCIA, 10 D’ABRIL DE 2015 (justetament 2 mesos després de la fi de les festes de Bocairent 2015).
Estimats companys de Festa Avant i Gamba Rebossà. Ja sé que una miqueta tard enguany, però ja sabeu, que allò bo es fa esperar. Aquest 2015 no se m´ha ocorregut altra cosa que acunyar una sèrie de terminologia autòctona per tal de definir les festes de Bocairent 2015. Allà va:



PRIMERA PART

1. VÍTOL m. Víctor, crit de joia per a aclamar algú. Enguany el famós vítol no s,ha sentit amb força el dia 3 de Febrer com tots els anys, si més no, s,ha sentit amb molta més força el dia 8 de febrer. Les festes han passat per decissió del poble de Bocairent i dels seus festers (residents i no residents) al cap de setmana. Sense dubte una bona notícia per a la festa. Obviament el fet religiós unit a Sant Blai i la tradició no ha patit variacions. Tampoc ha patit variacions l,efecte anacrusa, si més no ha guanyat força i s,ha consolidat a l,església parroquial. És a dir, com si s,haguera estat assajant des de fa algun temps.... Este efecte anacrusa per a memòria dels més nous, (en especial Cristina Iranzo, que si no no avança), és el fet que es produeix quan el rector proclama “Vítol al Patró Sant Blai”i sense deixar-la caure FA havent agarrat molt d,aire al diafragma exclama VÍTOL i VÍTOL AL PATRÓ SANT BLAI, sorprenent així a tot el personal present.

2. FANALET; Fanal petit; cast. Farolillo. Vicent Reig és el nostre fanaleter oficial el dia de les caixes. De fet, al repartiment d,actes del banderí, sempre se li respecta (amb alguna reticència) este torn. Ell porta el fanalet del dia de les caixes amb garbo, soltura, delicadessa, com sols ell ho sap fer. La veu del públic xiuxiueja (susurra), amb comentaris del caire de “Qui serà eixe suavo tan guapot?, “Mira, si pareix més alt que el fanalet que porta”, “Hi ha que vore que be que li para el fanal a eixe artista, com es nota que es de FA”. Ara be...., a l,any vinent segons em compta el meu corresponsal en Bocairent es senten rumors sobre que el nostre gran Vicentet vol retirar-se al cim de la seua carrera com a portador de fanalet. Diuen inclús les males llengües que inclús es planteja pegar un bot gran en la seua trajectòria artística i passar a dur....., Atenció!!!! El banderí en....., La diana de Sant Blai!!!!! I això que eixa diana és SB – sense banderí. (Haurà tingut alguna cosa a vore el naixement – VÍTOL -  del nou suavet Albert Reig) PD: Vicentet, ha arribat el moment en la vida eixe de.... “Jo no sabia que els xiquets es despertàven a les 6.30 tots els dies..., siga el dia de l,any que siga....”.  Cristineta; Aclaracions: Que Vicent ha tingut un fill, bo, ell no, la seua companya Susana.


3. CANYA f.: cast. Caña, 1. Tija més o menys recta, fistulosa, de la planta Arundo donax,  2. Objecte o peça que té forma tubular o cilíndrica. Tinc per costum, debut a obligacions laborals perdre´m l,espectacle de la cordà del dia (enguany) 10 de febrer. Alguna volta que l´he presensiat sempre m'ha paregut espectacular encara que he de fer una puntualització. Els cohets borratxos fan foc però he caigut en el compte que en Bocairent no exploten. Em la meua impressió es queden a mitges. En qualsevol cas és un espectacle fantàstic i sempre que ho tracte d'explicar al meus colegues de València comence amb aquesta expressió: “Xiquet, la cordà de Bocairent és UNA CANYA.”

4. MANTA f. Peça de llana que serveix per a abrigar el cos quan es va de viatge, quan cal estar aturat a la intempèrie; cast. Manta. A Bocairent tothom porta manta, de fet és la prenda de moda al poble des de fa 150 anys. Això si que és estar a la última. Lògicament la manta no és una prenda mèrament decorativa ja que té una funció important per tant d'aturar el fred intens que es pateix en festes. Enguany jo la vaig gastar quan estiguí en Londres...... sense eixir de Bocairent. M'explique; La nit de les caixes fèia un fred intens. La orquestra en la plaça val a dir que sonava de puta mare. Per tant la gent estava al carrer a uns estupendíssims menys 5 graus. Com que l,ambient era magnífic i el fretorro prou important la gent va anar refugiant-se uns damunt d'altres, fent-se pilots de penya que començaren a tirar baf a lo bèstia. La qual cosa va produïr una boira espesa que lo flipas. Resum:  La gent enroscada en les mantes per tapar-se del fred, tots juntets on sols es veien els ulls i les mans que agafàven els cubates (rotllo Michael Jackson). La boira bafera que fèia efecte tipo Londres, i l,efecte alcohòlic amb el conseqüent axinament d'ulls va provocar que..... Òstia!!!!, que em vaig pegar xafant-me la manta i estampant-me contra la font. (Rotllo Borja en l'escala de Fernan). En fi, coses que passen quan fas festes a un poble que disfruta amb temperatures sota 0 graus i utilitzant mantes per tapar-se. PD: La Moma enguany no ens ha visitat, clar com que no hi ha hagut Santo Cristo... (Cristina: La Moma-manta o Manta-Moma és una variació de dur la manta en Bocairent, i es produeix quan Fernan es posa la manta de suavo cobrint-se el cabolo i xafant-se'l amb la boina, i pareix la MOMA.)


5. POLAINA f. Peça de tela o de cuiro que cobreix la cama i s'embotona o ensivella a la part exterior; cast. Polaina. Per a mi dur Polaines m,ha transformat la vida festera. Recorde el meu debut fester amb unes botes camperes que em va deixar Natxo.... Al dia del Santo Cristo pensava que algú m,apunyalava els peuets... Però s'ha de dir que amb les polaines, me siento mucho mas libre, els meus ditets fan lo que volen dins de les meues còmodes sabates, inclús em permet el luxe de dur 2 parells de calcetins i les calces de jugar al futbol, i el pijameta de l'Oest baix del tot i desfile com un marqués!!!!! Si senyors, si, FA vam entendre que la Polaina era precissa per tal de passar unes bones festes. Podem afirmar doncs que el polainisme s'ha instaurat definitívament a les nostres vides festeres. (KIKON!!! SOLES FALTES TU A LA CAUSA POLAINERA!!!!) L,any que ve faré com Carlos o Luis i aniré amb flutxos o esportives amb càmera d'aire i sistema air craft... para conseguir un desfile mucho mas estético y bello. PD: Cristina, ací no t'explique res perque la GR no porteu polaines.

6. ESPASA (ant. espaa). f.: cast. espada. Arma blanca, composta d'una làmina estreta de metall tallant per les dues bandes, de tres a cinc palms de llargada, acabada en punta per un cap i amb un mànec encreuat per l'altre. No sé com collons ho fem però no hi manera de poder desfilar prop d'alguna banda. Obviament no parle de les pròpies festes, si no en els panellets o ciris. Vaja qui vaja al sorteig, no podem mai eixir en un bon lloc. Nacho Cantó parla de mà negra al sorteig d’espasses que sempre fa que la junta ocupe llocs magnífics….. Ell pensa que esta és una faena per a  Iker Giménez. Des de 4º Milenio ja s’ està sota la pista dels misteriosos paperets que sempre favoreixen a la junta….


7. MAQUILLATGE m. Acció i efecte de maquillar; pintura amb què es maquilla; cast. Maquillaje. Quan les gambes em diguèren quan es pensàven gastar en el maquillatge del dia de L,entrada, vaig flipar-la moltíssim. Pensava que era car. Indiscutiblement el maquillatlle de les xiques era una passada. Jo no havia vist mai una cosa pareguda. I el tratge també espectacular. Al dia de l'entrada vaig tindre una sensació d'anar nuet comparant-me amb elles. Encara i tot, el maquillatge els va durar fins a altes hores de la matinada, però l'efecte picor i el cansament van fer que no aguantaren fins a la diana del dia de Sant Blai...., vaja! que de fet no va aparèixer a la diana ni el maquillatge ni les gambes!!!

8. AVANÇAR Moure's cap endavant; cast. Avanzar. En Bocairent normalment es desfila cap endavant. Allò més paregut a no avançar és estar-se plantat marcant el pas esperant que el caporal done ordre d'avançar. Però hi ha excepcions. A voltes també es desfila cap arrere, com va ocòrrer l'any passat al Piquet que coordinava Hèctor. Era molt graciós vore com de torpons som quan hem de fer marxa arrere!!! Pareixem carranquets bufats! Alta història és dur el pas quan vas cap a davant com és el cas de Kikon que no hi manera de que el porte de manera natural. És una cas d'estudi serio. Ell es concentra moltíssim en el pas però em moment d'eixa de pensar lo que està fent, ja ha perdut el pas...., I tornar  a recuperar-lo és un impossible. Encara així Kikon et volem igual!!!!! Dins de les gambes altra accepció d'avançar la representa Cristina Iranzo, que avança poc a poc en les tradicions de festes de Bocairent... Em fa gràcia pensar que no fa molt els suavos més joves (com jo) tampoc s'enteràven massa de les coses. Tranqui Cris, les gambes també et volen igual!!!


9. CAFÉ  m.Beguda estimulant de color fosc i sabor amarg que es prepara com a infusió dels grans de café torrats i molts. Estes festes he patit de “l'efecte café”.  Este efecte consisteix en unflar-te de cafés durant tot el dia per tal de no pegar cabotades i badalls a diestro i siniestro. Però implica que quan et gites a dormir una miqueta...., no pugues!!! Me caguen la mar!!! I quan conseguixes dormir, tens el cos tremolós i tot. A les altres festes provaré a reduïr el número de cafés i augmentar el número de cubates i cassalles..., tal volta l'efecte siga un altre.....

10. CARXOT m. Cop pegat al cap o al clatell amb la mà (or., occ., val.); cast. cachete, cogotazo. Este terme el vaig sentir a Fermin fa algunes festes, i comporta que, després de desfasar molt per la nit, no acudisques a determinats actes festers de matí, o be per cansament o be per que t'has gitat tardet la nit anterior o be per que no et fa molt de goig eixe acte. Per exemple a mi el dia dels trons de vesprada no m'apanya molt i prove de descansar una miqueta de cara a la nit. Llevat d'això vaig a tot fins al canvi de bandes on ja me les pire cap a València. Cada volta m'agrada més el rotllo matiner. És cert que quan sona el puto despertador per a anar a la diana quan fa no molt que t'has gitat...., no mola molt la veritat, però si superes eixe trance fatídic..., ja estàs a tope per a tot el dia. De fet m'he tornar a papar les tres dianes d'enguany.  La del dia de moros i cristians obligat pel banderí això si, però l'esmorzar és magnífic eixe dia. La diana del dia de Sant Blai és xulísima i la diana dels borratxos...., brutalment divertida. Enguany les gambes han fet porra a les dianes. És a dir..., nivell d'assistencia 0. Xiques...., vosaltres abans molàveu!!! . PD: Cristina, diana és eixe acte de matí on es desfila pel poble..., no crec que sàpies que és perque no et recorde mai en este tipus d'acte....

dissabte, 28 de desembre de 2013

Ambaixada per a tots

La embajada de este año contará con la participación de Tamsanqa Jantjie, famoso intérprete que participó en el entierro de Nelson Mandela el pasado 10 de diciembre. Tras su brillante actuación, se ha considerado oportuno su contratación y de esta manera llegar al mayor número posible de audiencia en uno de los actos más concurridos de las Fiestas.

dissabte, 4 de maig de 2013

Festa Avant! inventa un arcabús sense pólvora


Resulta que els afaenats de l’UNDEF duien 8 anys treballant en un arcabús que no puguera disparar cap tipus de projectil, les armes de foc de festa pasarien a ser arma detonadora, aixina evitem el tema dels permissos. Que callat ho tenien els tios. No més teniu que enviar les vostres armes a Guipúzcoa, que com diu la notícia “Allí es precisamente donde deben ir a parar las armas modificadas (o por modificar) para imposibilitar que puedan lanzar proyectiles de cualquier tipo”. Podeu vore la notícia ací.


L'equip d'investigació de Festa Avant! ha anat un pas més enllà. Ha dissenyat un arma que no farà falta pólvora, ni coquetes, ni tapons, ni ulleres de sol. El resultat ho podeu vore a la simulació 2D que acompanyem. El colectiu de Bandes de Música està molt content amb els resultats.
Foto: Calderano, com no.

Festa Avant


Resulta que els afaenats de l’UNDEF duien 8 anys treballant en un arcabús que no puguera disparar cap tipus de projectil, les armes de foc de festa pasarien a ser arma detonadora, aixina evitem el tema dels permissos. Que callat ho tenien els tios. No més teniu que enviar les vostres armes a Guipúzcoa, que com diu la notícia “Allí es precisamente donde deben ir a parar las armas modificadas (o por modificar) para imposibilitar que puedan lanzar proyectiles de cualquier tipo”. Font.

L’equip d’investigació de Festa Avant! ha tardat 8 dies en dissenyar un arma festera que va més enllà. No caldrá pólvora, ni coquetes, ni tapons, ni ulleres de sol. El resultat ho podeu vore a la simulació 2D que acompanyem. El colectiu de Bandes de Música està molt content amb els resultats.



Foto: Calderano, com no.

dilluns, 18 de març de 2013

LA TATICRÒNICA. PART 3/3.




7.- La diana dels borratxos.
Com va anunciar Luis la diana dels borratxos va començar a les 7.58 o també 8 menos 2. Al crit de “Armas al hombro ABBA” vam desfilar per tot el poble. Vora hora i mitja de diana!!! Montixelvo donant-ho tot i Luis Mercury fent de cap de comparsa. Si pensavem que l’any passat va ser mítica, la diana d’enguany ha estat divertidíssima. L’embós en filereta, i la gent passant-s’ho fenomenal. Eixe bigotet dóna molt de joc!!!!

8.- Tigreton i cena fría.
Gran nit la viscuda a casa de Tigretón el dia de Sant Blai. Soparet molt bó i companyia agradable les col.legues de Helena. Condumio bó i millor vinet (“Mestissatge”). El millor va vindre after supper. Cubates a la máxima potència, herbetes… per a fumar, i Concurs de karaoke amb Minipunto y Punto para el equipo de los xicos/as!!!! Recital de cançons que van marcar una época. De memorieta vos diré: Pavo Real, Escándalo, Vivir así es morir de amor, Dolçaina estil, i per supost, la cançó de la nit per a mi que va ser Crecí en los 80 y sobreviví (haciendo la grulla de karate kid.) Reno Renardo – Grandeeeeeee!!!!!! Després, visita mosqueteril… On per cert, Festa Avant em va deixar soles en companyia de Aida, Mónica ballant con una posesa, (anava fina filipina), la próxima suava Marieta i un fitxatge de Xixona, peacho de rubia, anomenat Vero…, Ai!!!…, que mal m’ho vaig pasar…..

9. - Adelaida la tardona!!!!
Ade, lo d’estes festes no ho faces més!!! Mola que envíes vodka polonés això si…, però mola més tindre’t totes les festes a full!!!! Per exemple.., la conversa al masset del pet manta, amb tu, haguera sigut inclús més divertida!!! El torbellino Ade va aparèixer el dia 4 en unes ganes de festa totals, clar, quan els veterans estem ja un poquet baquetejats… El comentari més encertat (per a variar) el va dir Fermin…. “Ade, t’han faltat festes”.

10. - La retreta del trenet .

Conseguidor enguany i com no podía ser d,altra manera ens ha tornat a sorpendre el dia de la retreta. El que passa és que les expectatives creades en el Zuave eren altes…., i després el trenet era…. De joguet!!!! Encara aixina s’ho passarem bomba. La Cassalleta de Fernan (que enguany li ha pegat per ahí) va fer estragos!! (mai millor dit es-tragos) I què em deieu del revisor contractat per a la ocasió, amb xiulet i gorreta oficial? I dels de Montixelvo fent el xacaxá del tren?? I dels bitllets personalitzats? I de les parades senyalades? El personal va agraïr a muntó la informació sobre la nova línea cristiana i la línea mora del Zuave, excepte els Granaders…. Quin motiu tindrien?????

dimecres, 13 de març de 2013

LA TATICRÒNICA. PART 2/3.

4.- El compul d’autor.
El preu del masset dels dinars i sopars ha sigut com Dr. Jeckyll  i Mr. Hyde. Igual per entrepà, beguda i café pagaves 2 euros i després per un caldet amb pilota i unes xulles amb poc de xixi, 20 euros. Sense molt de trellat la veritat. Respecte de les picaetes, puix “mas de lo mismo”. Pensavem que voldrien superar-se després de l’èxit en el dia de la Publicació….. però no va ser així. Per comentar alguna coseta en l’àmbit del “corasón-corasón” massetil, Borja que pessa 300 grams més que l’any passat no sabem si ha rememorat el seu idili amb la bandida veterana. Misterio sin resolver.

5.- Siri.
Estes festes han sigut les més tecnolòquiques. El whatssapp anava a tope entre els festavantistes i les gambes. Informació al segon. Inmediata. Minuto y resultado??? Conectamos con el masset en directe!!! Modo diana ON. Modo siesta OFF. Modo dutxa ON, Modo Redeum ON. Encara no haviem fet el bot i volea en l’església (Vitol i Vitol al patró sant Blai), i la grabació ja corria pels telèfons de festa avant i gamba rebossà.  No contents en això Conseguidor té nova amigueta (tecnológica). Es diu SIRI (Servei inteligent de resposta inmediata). La tia esta sap de tot. Excepte de religió, ja que és un poquet atea. Si li preguntes per Dèu diu que no té suficient fé per a respondre…. Ah i per cert, la bateria del móvil de Raquel encara aguanta sense recarregar-se des de festes. Peazo de mòbil que es gasta la Rak.

6.- Assistència als actes/dianes.
Enguany no hi ha hagut molt de carxotisme fester. Inclús Fermin va sorpendre al personal pujant al Sto Crisler. A Kiko cada volta se li veu menys el pèl (en tots els sentits) I jo per la meua part vaig a ficar-me una medalleta enguany. M’he papat 3 dianes. Sí senyor!!. 3 dianetes. Dia de San Blai, dia dels trons (obligat pel banderinatge) i diana dels borratxos. Xavals/les, no vos ho recomane…. La salut festera es resenteix molt i després no rendeixes a les nits…. Encara que la salut festera si que agraeix els esmorzars festers!!! Xulles, llomello, tomateta, botifarretes, llonganisetes, ous fregits, i també pimentóooooooo!!! (inclussiu xocolata amb coqueta de llanda). I clar, com que m´he fet colega dels amancebaos (que porten un horari similar al meu), puix també Cardenal Mendoza per a rematar.

dimarts, 12 de març de 2013

LA TATICRÒNICA. PART 1/3.

1.- A l,any vinent.
L’oratget temut per tots finalment no ha sigut del tot roïn. Tal volta una miqueta d’aire els primers dies, però en general bó. I clar, si l’any passat la neu no va permetre plantar la Font-home….enguany….. Collons!!! No l,hem plantada per….. excés de bon oratge!!! Home,  certament que els primers dies corria un ventorrillo simpàtic… però el ben cert és que la gossera d’anar a la cotxera de Conseguidor, enganxar totes les boles de llums, els bancalets per seure, instalar la barra-font, col.locar els neons, contractar la seguretat privada, comprovar acreditacions, mirar que els decibels de l’equip d’audio no supere el límit permés,.. Bé, al remat la carpeta dels collons…., per al proper any.

2.- El foc fester i la concissió.
En València quan són falles llancem mascletades. En Bocairent també fan foc quan comencen les festes i quan acaben les festes. Però hi ha una diferencia substancial; En València l’ordre per començar una mascletà és: “Senyor Pirotècnic, pot començar la mascletà!!” En Bocairent és més simple: Sobra amb… Nyenya!!!!!! Clara mostra de concissió…. I parlant de Nyena…, en Bocairent ja no es gasten estufes de nyenya (cal dir llenya) sinó que s’han posat de moda les estufes de pellets… (segons informa el nostre corresponsal V. Reig)

3.- La Petaca i la mandanga.
La petaca de la crisi. Jo ho he notat molt estes festes. Poquets diners m’he gastat en cubates comprats en la barra. La idea petaquil és fantàstica. Sols cal reomplir la petaqueta de vegada en quant i… listo!!! Sobre l’adquisició de la petaqueta al principi la idea era: Si tens mandanga tens Petaca, encara que finalment sense mandanga també tens petaca.  Sols has de ronronejar un poquet, ficar ullets, gastar una veu meloseta i… Conseguidor et proveeix de petaca… personalitzada amb el teu nom i tot.