Solatge va naixer a principis dels anys 1990. El formaven Vicent Reig (veu i guitarra), Alfons Vanyó (veu), Luis Silvestre (guitarra), Txela (veu) i Fermín (lletres). Quasi tots nascuts al 1975. De les últimes quintes de mili i l’única en desfilar en graneres sense banda de música per que com dien “l’Ajuntament no mos paga res”, per aquest motiu van traure la megafonia de Radio Bocairent, el inolvidable R5 blanc, una quinta diferent. Era costum que cada quintà traguera una cançó i la publicara en panfletets, pot ser que esta fora la primera versió de Soltage on la cançó “Highway to hell” de AC CD es convertia en “La Quinta d’enguany” on la lletra no te desperdici.
D’aquesta formació original no més es conserven una grabació del 24 de setembre de 1993 durant una acampada a la Serra i que forma el seu primer i únic (fins ara) disc anomenat “Meua casa talaia”. Cançons com la mateixa “Meua casa Talia” (Sweet home Alabama), “Més que vaja a dit” (El rey), “La ley alrevés”, “A Palomar” (A galopar), “Gusiluz” (Como tú), “L’empordà”, etc, defineixen el seu particular estil: versions amb lletres hiròniques referides a vivències locals i personals.
Estudis, faena, canvis de vida van silenciar este grup durant 14 anys. Unicament les bodes fan resurgir la màgia, regalant cançons als amics.
Soltage torna amb dos dels seus membres fundadors a l’escenari: Txela i Vicent comptant amb nous músics com Sixt al baix, Julio a la guitarra, Pau a la bateria i Ivan al Saxo. També col·laboren antics membres com Fermin en lletres i Luis al disseny del cartell i samarretes.
Solatge, desconeguts per a molts i reconeguts per als seus s’enfronten al temps, al públic, i sobretot, a ells mateixos.
Podeu vore un assaig a: http://www.youtube.com/watch?v=ITfAPL_H1YM
D’aquesta formació original no més es conserven una grabació del 24 de setembre de 1993 durant una acampada a la Serra i que forma el seu primer i únic (fins ara) disc anomenat “Meua casa talaia”. Cançons com la mateixa “Meua casa Talia” (Sweet home Alabama), “Més que vaja a dit” (El rey), “La ley alrevés”, “A Palomar” (A galopar), “Gusiluz” (Como tú), “L’empordà”, etc, defineixen el seu particular estil: versions amb lletres hiròniques referides a vivències locals i personals.
Estudis, faena, canvis de vida van silenciar este grup durant 14 anys. Unicament les bodes fan resurgir la màgia, regalant cançons als amics.
Soltage torna amb dos dels seus membres fundadors a l’escenari: Txela i Vicent comptant amb nous músics com Sixt al baix, Julio a la guitarra, Pau a la bateria i Ivan al Saxo. També col·laboren antics membres com Fermin en lletres i Luis al disseny del cartell i samarretes.
Solatge, desconeguts per a molts i reconeguts per als seus s’enfronten al temps, al públic, i sobretot, a ells mateixos.
Podeu vore un assaig a: http://www.youtube.com/watch?v=ITfAPL_H1YM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada