La crònica de Tati, capítol 6

Diana de Sant Blai i Suspiros del Serpis.

Enguany em va tocar banderinatge la diana de Sant Blai. Després de “l’afaenada” nit del dia de l’entrà, a les 7.45 ja estava jo preparat per tal de dur a la banda a fer el passeget pel poble com mana la tradició. No m’ho vaig poder passar millor. La banda de Montixelvo, com no podia ser d’altra manera, es va espolsar 1 pasdoble (dubte entre si era La puerta Grande o Tercio de Quites) i 2 marxes (una d’elles Suspiros del Serpis), que em van fer saltar les llàgrimes. De veres que estos músics són uns cracks. Gràcies Sant Blai Gloriós per haver-nos contractat estos artistes. Per cert, que eixa dianeta la vaig fer jo soletes, i ningun membre de la comunitat del banderí va tindre testicles per acompanyar-me, (fills de putes, fills de putes...)