diumenge, 11 de març del 2012

LA TATICRÒNICA: CAPÍTOL 1, L’ORATGE

Unes festes sense dubte marcades pel fred. Per a mi que provinc de terres costaneres, va resultar molt impressionant l’inici de les festes i el final d’estes. No sé si s’ho creureu però jo sols he vist nevar en directe pocs dies en tota ma vida…, i això que ja tinc vint – i - tants anys… Em feia l’efecte que el mestre que dirigia la interpretació de l’himne el dia de l’entrada pel matí manava no sols sobre els músics sinó sobre el mateix oratge. Els flocs de neu es feien més i més grans conforme l’obra anava pujant de nivell. Semblava fet a posta. Fins i tot, quan finalitzà la interpretació de l’himne,... parà de nevar.

D’altra banda el vendaval que es va dessatar el dia del tedèum va ser espectacular. El cas és que havíem pujat al Santo Cristo amb bon solet, i les xulles encara ens les poguérem fotre amb el Llorenç fora. Però a partir de començar els descens cap al bes de la relíquia, la neu començà a caure de valent. Amb l’oratge este tan simpàtic no ens va quedar altre remei que amenitzar el descens amb el megafonet!!!. Gratest Hits: El zuavo, La fiesta de Blas, Gavilàn o Paloma (rebatejada amb el nom de “Capitan o Mahoma”.

I finalment el fred intens. No sols la neu va posar la nota de color (blanc), sinó que el fred intens va marcar per a mi les festes. La font – home, es va quedar tancada per a properes festes. El fet és que amb tant de fred no era possible fer cap conversa a la Font. Per tant, altra conseqüència; La broca de festes passades no va a eixir a funcionar. No hi hagué record mundial de taladre- broca (Mònica Molina, Fernan and friends caldrà esperar a l’any vinent). I d’igual manera tampoc vam poder gaudir de la germanor festera. Sincerament vos dic que jo ho he tirat a faltar. Gamba rebossà i Festa Avant anaven cadascú al seu rotllo sense un punt de trobada fixe... Ja ens prendrem la revenja als propers panellets......

A destacar també la situació permanent de temperatures sota 0 graus. Inclús de dia i amb el sòl fora!!! Eixint del masset amb la diana del dia del patró el termòmetre marcava - 6 graus i passant per la farmàcia prop de Colau el termòmetre era de -7 graus. Serien les 9 del matí. És a dir un fred de collons!!! No recorde en quantes capes interiors anava enfundat, tot siga per no patir el fretorro de la serreta de Mariola.

2 comentaris:

Nika ha dit...

Per a quan el segon capítol?? Està fent-se de rogar... jajajaja!!!

Ade ha dit...

no vam tindre font-home...no teniem punt d'encontre! ieee quan tornem a escriure un nou capitol suavero?