Taticrònica 2015 - Segona Part

1.     TIGRE m. Mamífer carnisser de l'espècie Felis tigris, que habita a l'Africa i l'Asia, és més gros que el lleó, té el pelatge blanc pel ventre i groguenc amb ratlles negres pel dors i costats i per la cua, i és de gran ferocitat; cast. tigre. No cap dubte que en Bocairent tenim el nostre Bioparc particular, dins de la filà per exemple podem trovar un Conill (també algún ase/ruc), però l’animalet destacat és Tigretón-Elena . És un encant de dona, (el seu pelatge també és negre i els que la coneixen be, diuen d’ella que en ocasions té gran ferocitat).  Sense dubte FA té un deute amb ella, perque enguany, sincerament, s,ha superat. El sopar en sa casa estes festes ha sigut excepcional. La qualitat del menjar i del maridatge del vi excelent i no només això sino que rizando el rizo…., comptavem amb cuïnera professional. Detallaso per part del nostre Tigreton suavero. El pagament que fa FA és simplement, la companyia, les rialles i el karaoke amb ball inclòs. Gambes…., haurieu de pendre nota d’estes cosetes, que les tradicions comencen aixina….

2.     MOSQUETER m. Soldat armat de mosquet; cast. mosquetero. Perquè será que hi ha alguna nit de festes que acabem al masset dels Mosqueters??? Misterios sin resolver. Si ve us fixeu sempre es fiquem prop de la música, a ma esquerra mirant de front l’escenari. Voreta les finestres pel caloret fester. I allí, té lloc el despiporre de roba. Comences llevant-te la manta, després el jupetí, el cisne, les termolactils, la faixa, fins quedar-se en mànega curta…., i després obris les finestres. En 2 collons!!! És com si fora un microclima interior moscateril. I jo, com que em perjudique prou eixa nit que anem allí, acabe sempre perdent la manta. Després entre de nou al masset i la trobe i per concloure la nit, em queda per fer la mateixa brometa de…, eh mosqueter…., quina merdeta de manta que portes….. Mira la meua que gran que és!!!!

3.     ABBA ant. Àbac, aritmètica. Taula de abba: Tabella alfabetària. A que no sabieu que en valencià existía aquest terme?? És dir que els suecs cantaors de finals dels anys 70…., parlàven valencià!!! Luis Silvestre, com és un sentimental i li agrada tot lo que siga retro, ha acunyat la seua famosa dita, Armas al hombro!!!! ABBA!!, en homenatge al grup suec, i en homenatge a les matemàtiques per fer comptes. Amb l’àbac es poden contar les persones que acudeixen a la diana dels borratxos. Habitualment…, entre 4 i 5 hòmens i entre 4 i 5 dones…. (enguany les gambes 0 al cociente y se baja la cifra siguiente)

4.     ORQUESTRA f.: cast. Orquesta Conjunt de tocadors de diferents instruments necessari per a executar la música teatral o simfònica, especialment composta de quatre grups d'instruments: la corda (violins, violes, violoncels, contrabaixos), la fusta (flautes, oboès, clarinets, fagots), el metall (trompa, trompeta, trombó, bombardí, fiscorn, etc.) i la bateria (timbals, platerets, ferrets, etc.).  A que esta definició no us recorda gens ni miqueta a l’orquestra…. Amazonia!!!! Jo no he vist en ma vida una cantant més anti-estètica (per dir algo) com la de la nit de la retreta. Eixes calces de rejilla absolutament compresives d’unes molles a punt d’esclatar i provocar un tsunami. Eixos morros unflats com Carmen de Mairena, eixes mamelles tortes que miràven l’una a Itàlia i l’altra a Portugal…. Tremendo documento. A tal artista, l,acompanyava un xino jovenet, que ves tu a saber que òsties faria allí el xic… (guardaesquenes/ seguretat privada???) I per si fora poc el compi de l’organillo automàtic (no menejava ni els dits del piano el figura) quan parlava no se li entenia gens. El ben cert és que s,ho van passar de puta mare, les coses com siguen. Aixina que enhoraboina al contractaor d’orquestres suavil. Ens vam riure a muntó!!!

5.     ITÀLIA topon. Península situada a la part centro meridional d'Europa; cast. Italia. A Bocairent les dones festeres tenen un molt bon costum. Envien als hòmens a visitar Itàlia durant les festes. Molt ben fet xiquetes. What happen in Festes remain in festes.

6.     FARTAR v. Menjar excessivament Aquesta és l’acció habitual en festes de Bocairent entre acte i acte. Picaeta, Basseta, com ho vullgues dir, el cas és que no es para de fartar. El tema calòric és una questió que convé deixar de banda en festes, perque si no, ens podriem asustar. Cada cassalleta són 120 calories. I tu dius, bo, a priori, no són moltes però clar si et fas 3 o 4 al dia, més 3 o 4 gin tonics, més les cervesses de la basseta, més els putos cacaus i papes (moooolt calòrics), més la torta de formatge que porta Tati, més el còmpul de la xiquitina, més les pastetes i salat en casa Vicentet i Fernan. Yo lo flipo tio!!!!! Hauriem d’eixir gordos com a vaques!!!!!! Però no!. Sabeu quina és la clau per no ficar-se panquemao??? Anar a tots els actes i ballar molt i desfilar més.

7.     PAELLER Prestatge on es guarden i es cuinen les paelles . Un paeller és també la persona que s’encarrega de fer paelles. La paella, és un plat excelent que consta d’arròs, verdura i carn. La paella sempre sol estar bona de sabor, excepte quan es crema……., com recorde en certa Publicació….. Un paeller com hem dit també el podem definir com el lloc on es cuinen les paelles. Habitualment compta amb una bona campana extractora amb eixida de fums. Habitualment sol ser a l’aire lliure, habitualment no sol costar molt car de construïr……, excepte en Bocairent en el masset dels Suavos.

8.     BANDA f.: cast. banda. Conjunt de músics que toquen instruments de buf i de percussió.  He de dir-vos que la banda de Montixelvo continua a tope de power. Si be ho penseu, tocar a graus baix 0 no té que ser molt agradable. Però a d’ells no els molesta gens. Toquen redonets, redonets totes les peces. Molen molt estos figures.

9.     FACTURAR v. tr.: cast. facturar. Registrar mercaderies o equipatges en l'estació del ferrocarril o en l'administració d'una companyia naval, perquè siguin tramesos a llur destinació. Luis Silvestre i Ignacio Silvestre practiquen molt este tipus d’activitat. Ho té més fàcil Ignacio que factura dones i xiquetes a Ontinyent. I més difícil ho té Luis que ha de transportar les mercaderies a Dènia. Esta facturació els permet a ambdós obtindre un nou estat civil. Poden tornar a casar-se amb belles damiseles de Bocairent i planejar viatges a Nova York per eixemple, inclús amb xòfer, jardiner i guía turístic. Però clar, com que no arriben a complaure-les sexualment, estes acaben per demanar el divorci.

FI DE LA TATICRÒNICA….., FINALMENT, MÉS VAL TARD QUE MAI!!!.

València, cap i casal, 29 de juny de 2015.

Taticrònica 2015 - Primera part.

VALÈNCIA, 10 D’ABRIL DE 2015 (justetament 2 mesos després de la fi de les festes de Bocairent 2015).
Estimats companys de Festa Avant i Gamba Rebossà. Ja sé que una miqueta tard enguany, però ja sabeu, que allò bo es fa esperar. Aquest 2015 no se m´ha ocorregut altra cosa que acunyar una sèrie de terminologia autòctona per tal de definir les festes de Bocairent 2015. Allà va:

PRIMERA PART

1. VÍTOL m. Víctor, crit de joia per a aclamar algú. Enguany el famós vítol no s,ha sentit amb força el dia 3 de Febrer com tots els anys, si més no, s,ha sentit amb molta més força el dia 8 de febrer. Les festes han passat per decissió del poble de Bocairent i dels seus festers (residents i no residents) al cap de setmana. Sense dubte una bona notícia per a la festa. Obviament el fet religiós unit a Sant Blai i la tradició no ha patit variacions. Tampoc ha patit variacions l,efecte anacrusa, si més no ha guanyat força i s,ha consolidat a l,església parroquial. És a dir, com si s,haguera estat assajant des de fa algun temps.... Este efecte anacrusa per a memòria dels més nous, (en especial Cristina Iranzo, que si no no avança), és el fet que es produeix quan el rector proclama “Vítol al Patró Sant Blai”i sense deixar-la caure FA havent agarrat molt d,aire al diafragma exclama VÍTOL i VÍTOL AL PATRÓ SANT BLAI, sorprenent així a tot el personal present.

2. FANALET; Fanal petit; cast. Farolillo. Vicent Reig és el nostre fanaleter oficial el dia de les caixes. De fet, al repartiment d,actes del banderí, sempre se li respecta (amb alguna reticència) este torn. Ell porta el fanalet del dia de les caixes amb garbo, soltura, delicadessa, com sols ell ho sap fer. La veu del públic xiuxiueja (susurra), amb comentaris del caire de “Qui serà eixe suavo tan guapot?, “Mira, si pareix més alt que el fanalet que porta”, “Hi ha que vore que be que li para el fanal a eixe artista, com es nota que es de FA”. Ara be...., a l,any vinent segons em compta el meu corresponsal en Bocairent es senten rumors sobre que el nostre gran Vicentet vol retirar-se al cim de la seua carrera com a portador de fanalet. Diuen inclús les males llengües que inclús es planteja pegar un bot gran en la seua trajectòria artística i passar a dur....., Atenció!!!! El banderí en....., La diana de Sant Blai!!!!! I això que eixa diana és SB – sense banderí. (Haurà tingut alguna cosa a vore el naixement – VÍTOL -  del nou suavet Albert Reig) PD: Vicentet, ha arribat el moment en la vida eixe de.... “Jo no sabia que els xiquets es despertàven a les 6.30 tots els dies..., siga el dia de l,any que siga....”.  Cristineta; Aclaracions: Que Vicent ha tingut un fill, bo, ell no, la seua companya Susana.


3. CANYA f.: cast. Caña, 1. Tija més o menys recta, fistulosa, de la planta Arundo donax,  2. Objecte o peça que té forma tubular o cilíndrica. Tinc per costum, debut a obligacions laborals perdre´m l,espectacle de la cordà del dia (enguany) 10 de febrer. Alguna volta que l´he presensiat sempre m'ha paregut espectacular encara que he de fer una puntualització. Els cohets borratxos fan foc però he caigut en el compte que en Bocairent no exploten. Em la meua impressió es queden a mitges. En qualsevol cas és un espectacle fantàstic i sempre que ho tracte d'explicar al meus colegues de València comence amb aquesta expressió: “Xiquet, la cordà de Bocairent és UNA CANYA.”

4. MANTA f. Peça de llana que serveix per a abrigar el cos quan es va de viatge, quan cal estar aturat a la intempèrie; cast. Manta. A Bocairent tothom porta manta, de fet és la prenda de moda al poble des de fa 150 anys. Això si que és estar a la última. Lògicament la manta no és una prenda mèrament decorativa ja que té una funció important per tant d'aturar el fred intens que es pateix en festes. Enguany jo la vaig gastar quan estiguí en Londres...... sense eixir de Bocairent. M'explique; La nit de les caixes fèia un fred intens. La orquestra en la plaça val a dir que sonava de puta mare. Per tant la gent estava al carrer a uns estupendíssims menys 5 graus. Com que l,ambient era magnífic i el fretorro prou important la gent va anar refugiant-se uns damunt d'altres, fent-se pilots de penya que començaren a tirar baf a lo bèstia. La qual cosa va produïr una boira espesa que lo flipas. Resum:  La gent enroscada en les mantes per tapar-se del fred, tots juntets on sols es veien els ulls i les mans que agafàven els cubates (rotllo Michael Jackson). La boira bafera que fèia efecte tipo Londres, i l,efecte alcohòlic amb el conseqüent axinament d'ulls va provocar que..... Òstia!!!!, que em vaig pegar xafant-me la manta i estampant-me contra la font. (Rotllo Borja en l'escala de Fernan). En fi, coses que passen quan fas festes a un poble que disfruta amb temperatures sota 0 graus i utilitzant mantes per tapar-se. PD: La Moma enguany no ens ha visitat, clar com que no hi ha hagut Santo Cristo... (Cristina: La Moma-manta o Manta-Moma és una variació de dur la manta en Bocairent, i es produeix quan Fernan es posa la manta de suavo cobrint-se el cabolo i xafant-se'l amb la boina, i pareix la MOMA.)


5. POLAINA f. Peça de tela o de cuiro que cobreix la cama i s'embotona o ensivella a la part exterior; cast. Polaina. Per a mi dur Polaines m,ha transformat la vida festera. Recorde el meu debut fester amb unes botes camperes que em va deixar Natxo.... Al dia del Santo Cristo pensava que algú m,apunyalava els peuets... Però s'ha de dir que amb les polaines, me siento mucho mas libre, els meus ditets fan lo que volen dins de les meues còmodes sabates, inclús em permet el luxe de dur 2 parells de calcetins i les calces de jugar al futbol, i el pijameta de l'Oest baix del tot i desfile com un marqués!!!!! Si senyors, si, FA vam entendre que la Polaina era precissa per tal de passar unes bones festes. Podem afirmar doncs que el polainisme s'ha instaurat definitívament a les nostres vides festeres. (KIKON!!! SOLES FALTES TU A LA CAUSA POLAINERA!!!!) L,any que ve faré com Carlos o Luis i aniré amb flutxos o esportives amb càmera d'aire i sistema air craft... para conseguir un desfile mucho mas estético y bello. PD: Cristina, ací no t'explique res perque la GR no porteu polaines.

6. ESPASA (ant. espaa). f.: cast. espada. Arma blanca, composta d'una làmina estreta de metall tallant per les dues bandes, de tres a cinc palms de llargada, acabada en punta per un cap i amb un mànec encreuat per l'altre. No sé com collons ho fem però no hi manera de poder desfilar prop d'alguna banda. Obviament no parle de les pròpies festes, si no en els panellets o ciris. Vaja qui vaja al sorteig, no podem mai eixir en un bon lloc. Nacho Cantó parla de mà negra al sorteig d’espasses que sempre fa que la junta ocupe llocs magnífics….. Ell pensa que esta és una faena per a  Iker Giménez. Des de 4º Milenio ja s’ està sota la pista dels misteriosos paperets que sempre favoreixen a la junta….


7. MAQUILLATGE m. Acció i efecte de maquillar; pintura amb què es maquilla; cast. Maquillaje. Quan les gambes em diguèren quan es pensàven gastar en el maquillatge del dia de L,entrada, vaig flipar-la moltíssim. Pensava que era car. Indiscutiblement el maquillatlle de les xiques era una passada. Jo no havia vist mai una cosa pareguda. I el tratge també espectacular. Al dia de l'entrada vaig tindre una sensació d'anar nuet comparant-me amb elles. Encara i tot, el maquillatge els va durar fins a altes hores de la matinada, però l'efecte picor i el cansament van fer que no aguantaren fins a la diana del dia de Sant Blai...., vaja! que de fet no va aparèixer a la diana ni el maquillatge ni les gambes!!!

8. AVANÇAR Moure's cap endavant; cast. Avanzar. En Bocairent normalment es desfila cap endavant. Allò més paregut a no avançar és estar-se plantat marcant el pas esperant que el caporal done ordre d'avançar. Però hi ha excepcions. A voltes també es desfila cap arrere, com va ocòrrer l'any passat al Piquet que coordinava Hèctor. Era molt graciós vore com de torpons som quan hem de fer marxa arrere!!! Pareixem carranquets bufats! Alta història és dur el pas quan vas cap a davant com és el cas de Kikon que no hi manera de que el porte de manera natural. És una cas d'estudi serio. Ell es concentra moltíssim en el pas però em moment d'eixa de pensar lo que està fent, ja ha perdut el pas...., I tornar  a recuperar-lo és un impossible. Encara així Kikon et volem igual!!!!! Dins de les gambes altra accepció d'avançar la representa Cristina Iranzo, que avança poc a poc en les tradicions de festes de Bocairent... Em fa gràcia pensar que no fa molt els suavos més joves (com jo) tampoc s'enteràven massa de les coses. Tranqui Cris, les gambes també et volen igual!!!


9. CAFÉ  m.Beguda estimulant de color fosc i sabor amarg que es prepara com a infusió dels grans de café torrats i molts. Estes festes he patit de “l'efecte café”.  Este efecte consisteix en unflar-te de cafés durant tot el dia per tal de no pegar cabotades i badalls a diestro i siniestro. Però implica que quan et gites a dormir una miqueta...., no pugues!!! Me caguen la mar!!! I quan conseguixes dormir, tens el cos tremolós i tot. A les altres festes provaré a reduïr el número de cafés i augmentar el número de cubates i cassalles..., tal volta l'efecte siga un altre.....

10. CARXOT m. Cop pegat al cap o al clatell amb la mà (or., occ., val.); cast. cachete, cogotazo. Este terme el vaig sentir a Fermin fa algunes festes, i comporta que, després de desfasar molt per la nit, no acudisques a determinats actes festers de matí, o be per cansament o be per que t'has gitat tardet la nit anterior o be per que no et fa molt de goig eixe acte. Per exemple a mi el dia dels trons de vesprada no m'apanya molt i prove de descansar una miqueta de cara a la nit. Llevat d'això vaig a tot fins al canvi de bandes on ja me les pire cap a València. Cada volta m'agrada més el rotllo matiner. És cert que quan sona el puto despertador per a anar a la diana quan fa no molt que t'has gitat...., no mola molt la veritat, però si superes eixe trance fatídic..., ja estàs a tope per a tot el dia. De fet m'he tornar a papar les tres dianes d'enguany.  La del dia de moros i cristians obligat pel banderí això si, però l'esmorzar és magnífic eixe dia. La diana del dia de Sant Blai és xulísima i la diana dels borratxos...., brutalment divertida. Enguany les gambes han fet porra a les dianes. És a dir..., nivell d'assistencia 0. Xiques...., vosaltres abans molàveu!!! . PD: Cristina, diana és eixe acte de matí on es desfila pel poble..., no crec que sàpies que és perque no et recorde mai en este tipus d'acte....

Ambaixada per a tots

La embajada de este año contará con la participación de Tamsanqa Jantjie, famoso intérprete que participó en el entierro de Nelson Mandela el pasado 10 de diciembre. Tras su brillante actuación, se ha considerado oportuno su contratación y de esta manera llegar al mayor número posible de audiencia en uno de los actos más concurridos de las Fiestas.

Festa Avant! inventa un arcabús sense pólvora

Resulta que els afaenats de l’UNDEF duien 8 anys treballant en un arcabús que no puguera disparar cap tipus de projectil, les armes de foc de festa pasarien a ser arma detonadora, aixina evitem el tema dels permissos. Que callat ho tenien els tios. No més teniu que enviar les vostres armes a Guipúzcoa, que com diu la notícia “Allí es precisamente donde deben ir a parar las armas modificadas (o por modificar) para imposibilitar que puedan lanzar proyectiles de cualquier tipo”. Podeu vore la notícia ací.


L'equip d'investigació de Festa Avant! ha anat un pas més enllà. Ha dissenyat un arma que no farà falta pólvora, ni coquetes, ni tapons, ni ulleres de sol. El resultat ho podeu vore a la simulació 2D que acompanyem. El colectiu de Bandes de Música està molt content amb els resultats.
Foto: Calderano, com no.

Festa Avant

Resulta que els afaenats de l’UNDEF duien 8 anys treballant en un arcabús que no puguera disparar cap tipus de projectil, les armes de foc de festa pasarien a ser arma detonadora, aixina evitem el tema dels permissos. Que callat ho tenien els tios. No més teniu que enviar les vostres armes a Guipúzcoa, que com diu la notícia “Allí es precisamente donde deben ir a parar las armas modificadas (o por modificar) para imposibilitar que puedan lanzar proyectiles de cualquier tipo”. Font.

L’equip d’investigació de Festa Avant! ha tardat 8 dies en dissenyar un arma festera que va més enllà. No caldrá pólvora, ni coquetes, ni tapons, ni ulleres de sol. El resultat ho podeu vore a la simulació 2D que acompanyem. El colectiu de Bandes de Música està molt content amb els resultats.

Foto: Calderano, com no.

LA TATICRÒNICA. PART 3/3.

7.- La diana dels borratxos.
Com va anunciar Luis la diana dels borratxos va començar a les 7.58 o també 8 menos 2. Al crit de “Armas al hombro ABBA” vam desfilar per tot el poble. Vora hora i mitja de diana!!! Montixelvo donant-ho tot i Luis Mercury fent de cap de comparsa. Si pensavem que l’any passat va ser mítica, la diana d’enguany ha estat divertidíssima. L’embós en filereta, i la gent passant-s’ho fenomenal. Eixe bigotet dóna molt de joc!!!!

8.- Tigreton i cena fría.
Gran nit la viscuda a casa de Tigretón el dia de Sant Blai. Soparet molt bó i companyia agradable les col.legues de Helena. Condumio bó i millor vinet (“Mestissatge”). El millor va vindre after supper. Cubates a la máxima potència, herbetes… per a fumar, i Concurs de karaoke amb Minipunto y Punto para el equipo de los xicos/as!!!! Recital de cançons que van marcar una época. De memorieta vos diré: Pavo Real, Escándalo, Vivir así es morir de amor, Dolçaina estil, i per supost, la cançó de la nit per a mi que va ser Crecí en los 80 y sobreviví (haciendo la grulla de karate kid.) Reno Renardo – Grandeeeeeee!!!!!! Després, visita mosqueteril… On per cert, Festa Avant em va deixar soles en companyia de Aida, Mónica ballant con una posesa, (anava fina filipina), la próxima suava Marieta i un fitxatge de Xixona, peacho de rubia, anomenat Vero…, Ai!!!…, que mal m’ho vaig pasar…..

9. - Adelaida la tardona!!!!
Ade, lo d’estes festes no ho faces més!!! Mola que envíes vodka polonés això si…, però mola més tindre’t totes les festes a full!!!! Per exemple.., la conversa al masset del pet manta, amb tu, haguera sigut inclús més divertida!!! El torbellino Ade va aparèixer el dia 4 en unes ganes de festa totals, clar, quan els veterans estem ja un poquet baquetejats… El comentari més encertat (per a variar) el va dir Fermin…. “Ade, t’han faltat festes”.

10. - La retreta del trenet .

Conseguidor enguany i com no podía ser d,altra manera ens ha tornat a sorpendre el dia de la retreta. El que passa és que les expectatives creades en el Zuave eren altes…., i després el trenet era…. De joguet!!!! Encara aixina s’ho passarem bomba. La Cassalleta de Fernan (que enguany li ha pegat per ahí) va fer estragos!! (mai millor dit es-tragos) I què em deieu del revisor contractat per a la ocasió, amb xiulet i gorreta oficial? I dels de Montixelvo fent el xacaxá del tren?? I dels bitllets personalitzats? I de les parades senyalades? El personal va agraïr a muntó la informació sobre la nova línea cristiana i la línea mora del Zuave, excepte els Granaders…. Quin motiu tindrien?????

LA TATICRÒNICA. PART 2/3.

4.- El compul d’autor.
El preu del masset dels dinars i sopars ha sigut com Dr. Jeckyll  i Mr. Hyde. Igual per entrepà, beguda i café pagaves 2 euros i després per un caldet amb pilota i unes xulles amb poc de xixi, 20 euros. Sense molt de trellat la veritat. Respecte de les picaetes, puix “mas de lo mismo”. Pensavem que voldrien superar-se després de l’èxit en el dia de la Publicació….. però no va ser així. Per comentar alguna coseta en l’àmbit del “corasón-corasón” massetil, Borja que pessa 300 grams més que l’any passat no sabem si ha rememorat el seu idili amb la bandida veterana. Misterio sin resolver.

5.- Siri.
Estes festes han sigut les més tecnolòquiques. El whatssapp anava a tope entre els festavantistes i les gambes. Informació al segon. Inmediata. Minuto y resultado??? Conectamos con el masset en directe!!! Modo diana ON. Modo siesta OFF. Modo dutxa ON, Modo Redeum ON. Encara no haviem fet el bot i volea en l’església (Vitol i Vitol al patró sant Blai), i la grabació ja corria pels telèfons de festa avant i gamba rebossà.  No contents en això Conseguidor té nova amigueta (tecnológica). Es diu SIRI (Servei inteligent de resposta inmediata). La tia esta sap de tot. Excepte de religió, ja que és un poquet atea. Si li preguntes per Dèu diu que no té suficient fé per a respondre…. Ah i per cert, la bateria del móvil de Raquel encara aguanta sense recarregar-se des de festes. Peazo de mòbil que es gasta la Rak.

6.- Assistència als actes/dianes.
Enguany no hi ha hagut molt de carxotisme fester. Inclús Fermin va sorpendre al personal pujant al Sto Crisler. A Kiko cada volta se li veu menys el pèl (en tots els sentits) I jo per la meua part vaig a ficar-me una medalleta enguany. M’he papat 3 dianes. Sí senyor!!. 3 dianetes. Dia de San Blai, dia dels trons (obligat pel banderinatge) i diana dels borratxos. Xavals/les, no vos ho recomane…. La salut festera es resenteix molt i després no rendeixes a les nits…. Encara que la salut festera si que agraeix els esmorzars festers!!! Xulles, llomello, tomateta, botifarretes, llonganisetes, ous fregits, i també pimentóooooooo!!! (inclussiu xocolata amb coqueta de llanda). I clar, com que m´he fet colega dels amancebaos (que porten un horari similar al meu), puix també Cardenal Mendoza per a rematar.

LA TATICRÒNICA. PART 1/3.

1.- A l,any vinent.
L’oratget temut per tots finalment no ha sigut del tot roïn. Tal volta una miqueta d’aire els primers dies, però en general bó. I clar, si l’any passat la neu no va permetre plantar la Font-home….enguany….. Collons!!! No l,hem plantada per….. excés de bon oratge!!! Home,  certament que els primers dies corria un ventorrillo simpàtic… però el ben cert és que la gossera d’anar a la cotxera de Conseguidor, enganxar totes les boles de llums, els bancalets per seure, instalar la barra-font, col.locar els neons, contractar la seguretat privada, comprovar acreditacions, mirar que els decibels de l’equip d’audio no supere el límit permés,.. Bé, al remat la carpeta dels collons…., per al proper any.

2.- El foc fester i la concissió.
En València quan són falles llancem mascletades. En Bocairent també fan foc quan comencen les festes i quan acaben les festes. Però hi ha una diferencia substancial; En València l’ordre per començar una mascletà és: “Senyor Pirotècnic, pot començar la mascletà!!” En Bocairent és més simple: Sobra amb… Nyenya!!!!!! Clara mostra de concissió…. I parlant de Nyena…, en Bocairent ja no es gasten estufes de nyenya (cal dir llenya) sinó que s’han posat de moda les estufes de pellets… (segons informa el nostre corresponsal V. Reig)

3.- La Petaca i la mandanga.
La petaca de la crisi. Jo ho he notat molt estes festes. Poquets diners m’he gastat en cubates comprats en la barra. La idea petaquil és fantàstica. Sols cal reomplir la petaqueta de vegada en quant i… listo!!! Sobre l’adquisició de la petaqueta al principi la idea era: Si tens mandanga tens Petaca, encara que finalment sense mandanga també tens petaca.  Sols has de ronronejar un poquet, ficar ullets, gastar una veu meloseta i… Conseguidor et proveeix de petaca… personalitzada amb el teu nom i tot.

Xulio, Xulio ...

Xulio Tormo ja està per Bocairent gravant el seu programa "De Festa en Festa" o "Cor de Festa", o com es diga.
Xulio, se diu S U A V O S! Ni Sueps, ni Trinaranjus. Sort i benvingut a Bocairent.

Els Clicks a la Festa

Des de fa uns anys, es veuen Clicks als carrers de Bocairent a Festes. Enguany, Alberto Canyamó ens deixa una reproducció del Castell i dels festers molt xula. Pareix ser que es pot vore al maset dels Espanyoletos. Vitol.

Ja estem en Festes!

"Als zuavos" a Ontinyent

LA TATICRÒNICA: CAPÍTOL i 3, BOCAIRENT – CASA DE TOTS

En Bocairent hi ha una casa que té 5 altures, quasi tota ella se l’ha feta el seu amo...., Sabeu qui és l’amo del qual parle? Us donaré pistes, a la primera planta, per on entres trobes un rebedor amb una taula i just baix de l’escala una xicoteta excavació que mostra els fonaments del que fou una antiga construcció. Ací de vegada en quant s’hem fotut algun bocata i litres de i litres de birra en festes. Puges a la primera planta i nyàs!!, la cuina, amb un sofà i una televisió (per veure els partits del Barça). Durant les festes passades va ser la nostra primera parada i fonda just abans de la mascletà, on ens férem un cafenet recorfontant per passar el fretorro maximus que feia. Puges més plantes i trobes el dormitori amb l’armari vestidor i puges més plantes i trobes una taula d’estudi i ordinador per escoltar músiqueta (generalment sempre sona un grup que es diu Solatge). A l’última planta una terrasseta i també per estendre la roba, i des d’on veus com Bocairent es tenyís de blanc quan acaba de nevar...., Ja sabeu de qui és la casa que acabe de descriure??? I parlant de cases, voldria destacar la magnífica ubicació de dues cases en Bocairent. La primera és la casa de Ferminet. Situada estratègicament a l’eixida de l’entrà, permet re-hidratar-se de cubates cas que l’efecte alcohòlic de la nit de caixes ja se t’haguera passat. I com no, la casa dels papis de Visantet, que permet visualitzar l’entrada formidablement des de la balconada, a més de re-hidratar-se amb més cubates després de l’esforç de l’entrada. I permet igualment renovar forces amb coquetes salades i tota mena de dolços energètics reconstituents. I parlant de cases, m’agradaria agrair a Carlos i a Fernan ( i a Natxo Cantó també) per adoptar en època de festes a dos “valencianitos” zuavos, com el tio Kiko i Tati. Sense la seua inestimable col.laboració, no haguera sigut posible que els valencianitos s’hagueren integrat de tal manera al poble i a la festa. I parlant de cases, enguany, no ha hagut muntatge de Font-home, debut al mal oratge. I realment ha sigut impossible, pel superfret que hem patit. La bola de llums haurà d’esperar a properes festes. A que ara que estem en Juny ja ni se’n recordeu del punyeter fred?? Les coves en substitució de la Font-Home ens donaren “cobijo i amparo”. I parlant de cases, en la casa on viu Sant Blai, va produir-se l’efecte anacrusa justetament darrere de les paraules del rector: “Vítol al Patró Sant Blai”. Aquest efecte consisteix en tornar a repetir la famosa sentència, “Vítol i vítol al patró Sant Blai” molt sobtadament sense agafar pràcticament aire i pillant de sorpresa al personal present en l’església. Per fer un símil, com si enganxares una pilota de volea sense deixar-la botar. Que per cert, no recorde la nit exacta, però si recorde que quasi m’entra un atac asmàtic en el masset dels marinos. El fill de la grandíssima ......., be podria haver-se quedat en sa casa en compte de fer que quasi tots ens ofegarem en la puta pimienta dels collons. I parlant de cases, enguany tampoc hem pogut gaudir de les vistes privilegiades (a la par que acollonadores) de la balconada de casa Silvestre brothers. La neu impedí la cordà. Mala sort xe!. I parlant de cases, molt xula la casa de Tigretón-Elena. La veritat és que s’ho passarem d’allò més be en el sopar fred que ens va oferir (sopar fred a joc en l’oratge punyeter). Gràcies Elena per les tortetes salades, café i brevatges que ens van fer reviscolar...., a uns més que a altres. Va ser la nit del Verihue-ho, i la nit on Conseguidor va mostrar al mon els seus avanços científics a la camiseta negra amb llumenetes. I també va ser la nit on com sempre Masajiro tornà a traure la seua guitarreta a passejar. I és que ella montant el show, al masset dels moscaters..., es troba com a casa. I parlant de cases, èpica nit la que vam viure el dia de moros i cristians a ca Fernan. Els participants que jo recorde: Ade, Yolanda, Gesmil, Conseguidor, Tati, una bandida de la banda (veterana) i el cambrer més guapot i fortot del masset. A les tantes de la matinada ja quasi fent-se de dia els cubates anaven a tutiplen. Amb el sol fora i la diana estava a punt de mampendre!!!. Del cambrer “catxes” (pesaria uns 38 o 40 kilos) i de la veterana bandida, que vos contaré!!. Aquell no va poder aguantar l’emoció del tornillaco que aquella li plantà als morros i ZAS!!, es pegà una ostiòta baixant les escales de ca Fernan. A lo millor seria el seu primer tornillaco de sa vida qui sap...., el cas és que la trompà se va sentir en tot el poble.... La millor diana de festes ( a més de la del dia de Sant Blai on servidor passejà llustrós pel poble), va ser la diana del Borratxos. Ací va ser on Luis Silvestre va prendre el comandament de la comparsa (anàvem 4 hòmens i 5 dones + la banda, en total 35 o per ahí) i a ritme de “mediterraneo” de Los Rebeldes ens va conduir pel carrer de l’embós en filera índia fins a casa de l’alferes i després de la Capitana. I allí fins i tot, férem la cucaratxa. I és que Luis, eixe bigotet és per a mi un referent per a estes properes festes. Li he enviat a Chulio Tormo una foto teua bigotuna per wàssap....i li ha encantat!!!! Prèviament en casa de l’alferes em vaig cobrir de glòria preguntant a una guapa zuava si eixa panxa tan grossa era d’estar embarassada. (de 8 messos estava ni més ni menys) Conforme estava dient-li-ho pensava, - collons, si no està embarassada...., tierra tragamé!!!! Fi de la tercera part de la Tati-crònica. PD: Les meues condolències a totes aquelles festeres de la Gamba Rebossà, que no podent suportar el ritme frenètic dels festavantistes, i vençudes per la son decideixen en les nits de festes..., anar-se’n a dormir.... a casa!

LA TATICRÒNICA: CAPÍTOL 2, FESTES - FALLES

Pocs dies abans de Festes, vaig tindre una conversació prou particular amb un amic faller. Aquell em defenia molt enfatitzadament que evidentment, les falles eres millors festes (en general) que les festes de moros i cristians.

Jo que conec les dues festes (des de dins) em vaig fartar de raonar i donar motius observant les bondats d’ambdues festes. I de fet, la conclusió a la qual vaig arribar era que cap festa era millor que l’altra. I el motiu fonamental que vaig trobar va ser que són dos festes incomparables.

M’explicaré un poc.

· En festes de falles, cada barri te les seues falles, cadascuna amb un monument, mascletades, passacarrers i revetlles, i últimament amb una pròpia carpa – envelat, ( a més del propi casalet faller). Podríem dir que dins de la ciutat de València cada barri és un xicotet Bocairent. Per exemple, on jo sóc faller les falles tenen una interconnexió especial. Els components de les comissions falleres tenen el seu grup d’amics a la seua falla, però també en altres falles del barri. Com en Bocairent en les diferents comparses. El fet de pertànyer a una o altra comissió depèn d’on són els pares o iaios. Com en Bocairent passa també amb els arrels festers-familiars. De manera que qualsevol es benvingut a la falla veïna. Almenys això és el que passa en el meu barri. Desafortunadament els fallers de les diferents falles del meu barri, no tenim encara un punt de trobada. La única cosa que fem en comú els fallers de totes les falles és acudir a l’ofrena de la mare de Déu en la plaça de la Verge. 800.000 persones desfilant en 2 dies d’ofrena, quasi res porta el diari!!! De vegada en quan s’arrimem a la plaça de l’Ajuntament a vore cap mascletà i assistim a la Crida que és l’acte on la Fallera Major de València dona inici a les Falles. I poc més fem en comú tots els falleres de València. Per contra en Bocairent tots els jaleos, s’inicien o s’acaben en la Plaça, que curiosament és on estan el Castell, la Font i les Coves. És dir, és un punt de trobada identificat per tots tant de dia com de nit.

Bocairent és sensacional com a marc per a unes festes. Si hi ha prop de 5.000 habitants, la meitat són festers i l’altra meitat es situen al carrer i participen de la festa atenent als desfiles i diferents actes. No es podeu imaginar lo que reconforta per a mi anar desfilant i que cap cotxe circule pel poble. Això sols passa a Bocairent. València talla 1/3 dels carrers al trànsit rodat durant falles. Però cap comissió pot desfilar en els passacarrers sense tindre trànsit rodat de cotxes al seu costat en cap moment. S’imagineu esta situació en Bocairent? Ni de conya!!! Inclús la plaça de l’ajuntament de València en falles admet trànsit de cotxes durant les primeres hores del matí.

· Altre factor determinant i que inclina la balança cap a les festes dels moros i cristians és la música. La música festera i les bandes són apreciades i reconegudes per tots els festers. Jo en la nostra de Montixelvo flipe cada any. De veres. En València per contra les bandes comencen a ser menyspreades en certes comissions. El que jo vos diga; no els fan ni cas en moltes ocasions i s’estimen més una xaranga que carregue bona cosa de bombo i plats. D’altra banda l’assistència als actes celebrats de dia és cada volta més escassa entre els fallers. Uns fallers que s’estimen més reventar de nit a cubates i a l’endemà dormir bona cosa fins a l’hora de dinar. Quan li contava al meu col.lega que en la diana de Sant Blai, participaven més de 1.000 festers sobre 2.500 aproximadament censats, aquell no s’ho creia. I damunt li deia que la pólvora es gastava només el dia de moros i cristians i en la cordà del dia 5. I aquell em responia, - Un diana sense trons de bac?...... De fet, quan li ensenyava fotos del Piquete, encara flipava més.

· La indumentària. Cal dir que vestir-se de Zuavo o vestir-se de faller tampoc és comparable. En un cas costa 5 minuts (DE ZUAVO) i en l’altre 10 minuts si eres faller mascle i 90 minuts si eres fallera i tens a voreta de casa qui et pentine. De manera que dona prou de perea arreglar-se de fallera per als passacarrers. Ho entenc però no ho compartisc. De nit lleons i de dia cagallons. Jo no falle a un acte ni de dia ni de nit. Ni en festes ni en falles. El motiu fonamental és que m’encanta la música i desfilar tant en Bocairent com en la meua falla de València. De tota manera, la sumptuositat dels tratges de valenciana no es pot comparar amb el vestuari de festes en Bocairent. On per cert, el tratge de Zuavo..., no és precisament molt vistós que diguem. Altra cosa és la vestimenta dels fallers mascles on hi ha veritables aberracions i es tendeix cada volta més a deixar de banda el tratge de llaurador per a fer invents de tipus “Goyesco”. Així podem trobar fallersvestits amb saragüells i amb botins “dieciochescos”. Ridícul, la veritat. A Bocairent almenys, totes les comparses guarden una uniformitat i almenys no hi ha interpretacions al respecte de com vestir-se.

· Altre factor important i que crec que les falles han fet encertadament és traure la festa al carrer. A voltes és un poc agobiant per als veïns que no són fallers, però les carpes – envelats són molt més obertes al públic en general, que no els casalets de tota la vida on si no eres faller o conegut de faller, pareix que no pintes molta fava. En Bocairent és fàcil: O en els masets o en les Coves, i si allargues un poc la nit i vols anar de supermascatxapa, t’arrimes al Tramussol quan està fent-se de dia.... L’oratge no acompanya, però fer un “verbenón” a la plaça en mig de festes sempre triomfaria segur.

I ja per finalitzar, us diré que com sempre esteu convidats a falles, que comencen el dia 14 de març per la vesprada i que m’encantaria que visitàreu la meua falla i que es trobareu en Falles almenys igual de be que jo em trobe en Bocairent.

FI DE LA 2N PART DE LA TATICRÒNICA.

LA TATICRÒNICA: CAPÍTOL 1, L’ORATGE

Unes festes sense dubte marcades pel fred. Per a mi que provinc de terres costaneres, va resultar molt impressionant l’inici de les festes i el final d’estes. No sé si s’ho creureu però jo sols he vist nevar en directe pocs dies en tota ma vida…, i això que ja tinc vint – i - tants anys… Em feia l’efecte que el mestre que dirigia la interpretació de l’himne el dia de l’entrada pel matí manava no sols sobre els músics sinó sobre el mateix oratge. Els flocs de neu es feien més i més grans conforme l’obra anava pujant de nivell. Semblava fet a posta. Fins i tot, quan finalitzà la interpretació de l’himne,... parà de nevar.

D’altra banda el vendaval que es va dessatar el dia del tedèum va ser espectacular. El cas és que havíem pujat al Santo Cristo amb bon solet, i les xulles encara ens les poguérem fotre amb el Llorenç fora. Però a partir de començar els descens cap al bes de la relíquia, la neu començà a caure de valent. Amb l’oratge este tan simpàtic no ens va quedar altre remei que amenitzar el descens amb el megafonet!!!. Gratest Hits: El zuavo, La fiesta de Blas, Gavilàn o Paloma (rebatejada amb el nom de “Capitan o Mahoma”.

I finalment el fred intens. No sols la neu va posar la nota de color (blanc), sinó que el fred intens va marcar per a mi les festes. La font – home, es va quedar tancada per a properes festes. El fet és que amb tant de fred no era possible fer cap conversa a la Font. Per tant, altra conseqüència; La broca de festes passades no va a eixir a funcionar. No hi hagué record mundial de taladre- broca (Mònica Molina, Fernan and friends caldrà esperar a l’any vinent). I d’igual manera tampoc vam poder gaudir de la germanor festera. Sincerament vos dic que jo ho he tirat a faltar. Gamba rebossà i Festa Avant anaven cadascú al seu rotllo sense un punt de trobada fixe... Ja ens prendrem la revenja als propers panellets......

A destacar també la situació permanent de temperatures sota 0 graus. Inclús de dia i amb el sòl fora!!! Eixint del masset amb la diana del dia del patró el termòmetre marcava - 6 graus i passant per la farmàcia prop de Colau el termòmetre era de -7 graus. Serien les 9 del matí. És a dir un fred de collons!!! No recorde en quantes capes interiors anava enfundat, tot siga per no patir el fretorro de la serreta de Mariola.

Festes 2012

Han segut unes bones festes, les festes del whashup, anacrusa, emboç, ABBA, zuavespa, neu, polaines, Doraimon ...

Ah! També de "verihuevo", gràcies Mónica.

Baixada de número de festers

Duem tres anys consecutius baixant el número de festers. El màxim històric va ser en 2009 amb 2.385 festers. Ara som 2.339, 46 menys, i pareix ser que la tendència continuarà baixant. Dos filaes tenen huí el seu màxim històric: Contrabandistes (195) i Marrocs (335), la resta han baixat. Els casos més significatius són els Granaders que han perdut el 12% respecte al seu màxim (de 212 festers en 2009 a 186) i el 18% dels Estudiants (de 145 en 2002 a 118)

Operació Rodabalcó

Ja comencen a penjar-se rodabalcons per anar calfant l'ambient fester a Bocairent, este d'ací a La Marina Alta. Vitol!

Nico Terol a les Festes de Bocairent

El campió del mon de 125 cc, que lluirà moto i equipació de l’Aspar Team, portarà la bandera de l’Associació de Festes.

Qui millor per obrir este gran acte que el pilot que ha portat el nom de Bocairent (i Alcoi) arreu del món?

Bones Festes

Les autoritats de Festa Avant! vos destigen Bon Nadal i Feliç any nou.