La crònica de Tati, capitol 1.

Todo lo bueno tiene un final... Festes acabades, plenes de nits inesperades, de tertúlies improvisades, taladraes a peu de font, d'encontres esperats, de no tan esperats, de dianes loques, de sopars, "picaetes", música i més música, rises i més rises, de maset i de font-home, d'animalades desmesurades..... i un llarg etc.! Però sobre tot i el més important: unes festes de "buenrrollismo" total!!! Estes són les paraules amb que he volgut mamprendre la crònica festera 2011 (homenatjant l’interessada que les va dir...)

1. Al llarg d’estes festes s’han anat acunyant diferents definicions que caldria incloure dins del vocabulari fester, totes elles relacionades amb el terme MF

· MF = Mascle ferit: Es diu d’aquell fester o no fester que observa com la seua novieta o parella, festera per a mes senyes, està vivint unes festes excessivament divertides en companyia d’altres festers. El fet és que el mascle ferit vol protegir la seua propietat i evitar ser abandonat a les “fauces” del simpàtics festers que envolten la seua companya i la fan riure d’allò més. El mascle ferit actua tal volta agobiant un poc la seua costella i no la deixa gaudir de les festes en la seua màxima plenitud.....

· MF = Marcatge ferreo: Este terme s’ha inclòs per definir l’agobiet del mascle ferit cap a les seua femella, i també per definir el fet de que algunes festeres marquen de prop alguns festers durant totes les festes, de manera que on van ells allà van elles.... fins i tot quan van a pisar. Com el Athletic de Clemente bombegen pilotes a l’àrea constantment per tal d’intentar fer algun golet....

· MF = Maturisme fester. Sense dubte la última de les nits va ser quan va produir este fenomen. Allà dins de les Coves es van detectar contactes d’alguns festavantistes amb determinades zuaves i marines (no joves com nosaltres) molt entusiasmades en les noves càmeres digitals i aconseguint endur-se records fotogràfics d’estos braus, guapots i artistes festers festavantistes.

2. El taladre i la broca. Premi concedit ex-aequo durant el decurs d’estes festes a Fernan Cantó i la seua cosina Mònica Molina que han establert un nou rècord fester de taladre mutuo, pel fet d’estar menjant-se la bola l’un a l’altre durant aproximadament.... mogolló d’hores continuades. El rècord va quedar fixat en vora 48 hores de broca contínua entre la nit de moros i cristians, tot el dia del Santo Cristo i eixa mateixa nit fins que va eixir el sòl. Resultat: Mònica ha estat reclosa per Sarin a una habitació a fosques per tal que passe “el mono” de xarreta i Fernan em cridà ahir dient-me: “Tati...”, “tengo miedo”....”en ocasiones... oigo voces...”